La despesa espanyola en Educació és inferior a la mitjana de l'OCDE

Segons l'informe anual de l'OCDE sobre l'educació presentat ahir, la despesa espanyola en aquesta partida havia representat un 5'5% del PIB el 1995. Al «club dels països desenvolupats» en el seu conjunt, el percentatge del PIB invertit en educació també va registrar una alça inferior al de l'economia, però la diferència entre ambdós va ser menor.

Això no obstant, durant aquell quinquenni Espanya va ser un dels països, amb Austràlia, Grècia, Irlanda i Portugal, en els quals la despesa en l'educació preuniversitària va progressar més del 25%. La pujada va ser encara major en termes de despesa per alumne (31%), en part per la disminució del nombre d'alumnes, només superada per Grècia (69%) i Portugal (35%).

En el cas de l'ensenyament universitari, l'alça de la despesa per alumne va ser el segon més elevat en termes percentuals (39%), ja que només es va situar per davant Irlanda (54%).

En el conjunt del sistema educatiu, les despeses per alumne previstes pel ministeri de Pilar del Castillo en el 2000 a Espanya fregaven els 5.000 dòlars, per sota dels 6.361 de mitjana de l'OCDE i lluny del cap del grup: Estats Units amb uns 10.000 dòlars, Suïssa amb uns 9.000 o Àustria, Noruega i Dinamarca amb una poc més de 8.000 dòlars.

Un dels autors de l'informe, Jean-Luc Heller, va explicar que la disminució en termes de PIB de la despesa consagrada a Espanya a l'educació s'explica en bona mesura pel fort creixement econòmic que va tenir el país entre 1995 i 2000, que no va ser seguit al mateix ritme per les institucions educatives. El finançament públic era molt majoritari (el 4'3% del PIB, davant el 0'6% de fonts privades), com ocorre al conjunt dels països europeus.

Al conjunt dels països de l'OCDE, la despesa pública en educació representava el 4'6% del PIB, mentre que les partides privades representaven l'1'3% restant, i la seva proporció era particularment elevada a Estats Units (2'2% davant 4'8% públic).