Aznar diu que els soldats espanyols a l'Iraq intenten eradicar el terrorisme

El cap del Govern afirmà que es regí pels informes de l'ONU per anar a la guerra

José María Aznar riu en companyia de Javier Arenas.

AgènciesPalma11/09/03 0:00

El president del Govern central, José María Aznar, sostingué ahir al ple de control al Govern, que els soldats espanyols destinats a territori iraquià no s'enfronten a la resistència popular iraquiana, sinó al terrorisme. Per la seva banda, la ministra d'Exteriors, Ana Palacio, acusà el PSOE de crear una «realitat fictícia» sobre la situació a l'Iraq.

El president responia així a una pregunta del líder d'IU, Gaspar Llamazares, que li demanà la tornada dels soldats perquè, al seu parer, no han anat en missió humanitària, sinó a una guerra d'ocupació i sense aval de les Nacions Unides ni autorització del Congrés dels Diputats. «No és l'oposició la que desitja qualsevol perill per als nostres soldats, sinó que és el Govern el que posa en perill dia a dia els soldats espanyols», criticà. Després de dir que Rodríguez Zapatero està «frustrat» perquè a Espanya no ha passat «el que en altres països» -en al·lusió als Estats Units i Gran Bretanya i les investigacions parlamentàries sobre la guerra-, ressaltà que les seves decisions s'han basat en la «vulneració» de la legalitat internacional i els informes de l'ONU, i no «en cap informe del Servei Secret».

Des de l'oposició, José Luis Rodríguez Zapatero instà Aznar a imitar Bush i Blair per aclarir tota la veritat i Gaspar Llamazares acusà el president de posar en perill els militars espanyols.

«Crec que feim les coses bé i que les Forces Armades fan el que han de fer», afirmà Aznar durant el primer ple de control a l'Executiu després del parèntesi de vacances, insistint que no retirarà les tropes espanyoles de l'Iraq, perquè això no seria coherent amb la política d'un Govern que «desitja eliminar i eradicar el terrorisme, també a l'Iraq».

En aquest sentit, puntualitzà que allà no es pateixen atacs «simplement», sinó «atacs terroristes», com en el que morí el capità de navili Manuel Martín Oar, a la família del qual agraí l'exemple de «patriotisme» que ha donat. «Allà hi era el capità, voluntàriament, complint amb la seva tasca al servei dels altres. No estam parlam de resistència popular, estam parlant d'atacs terroristes i feim bé d'impedir el que pretenen els atacs terroristes», manifestà.

A més, Llamazares reclamà donar compte del fracàs de la seva política exterior que ha convertit Espanya en «comparsa» d'un «bomber piròman que ara no sap com sortir de l'Iraq». «Com és possible que gastem més que Alemanya a la guerra i nou punts menys en despesa social?». «El seu epitafi serà guerra per especulació urbanística», conclogué Llamazares, en al·ludir a la trama immobiliària que embolica la crisi de l'Assemblea de Madrid.

El president va retreure als socialistes que continuïn queixant-se per la suposada falta d'informació sobre l'Iraq quan, en la seva opinió, «mai no s'han donat tantes explicacions ni hi ha hagut tanta transparència». «I mai no hi ha hagut una actuació tan irresponsable de l'oposició, principalment del seu dirigent», afegí.

Zapatero recordà al president que els protagonistes de la premsa internacional en les últimes setmanes han estat els seus «companys de foto» a la cimera de les Açores, on es decidí l'atac, encara que aquests, puntualitzà, sí han interromput les seves vacances per donar explicacions als parlaments.

Després de retreure al cap de l'Executiu que dediqui unes breus respostes en la sessió de control per informar sobre l'Iraq -«un segon per cada milió d'euros gastats» o «per cada 10 soldats» enviats a la zona-, Zapatero instà Aznar a complir amb les seves «obligacions com a governant democràtic» i impulsar un debat «en condicions».