TW
0

El Govern basc presentà ahir davant del Tribunal Europeu de Drets Humans la demanda contra el Regne d'Espanya per la Llei de partits, una demanda que el Govern, el PP i el PSOE vaticinaren que serà un fracàs. A primera hora del dematí, un funcionari de l'Administració autonòmica presentà la demanda que fou aprovada pel Consell del Govern Basc el 29 de juliol però de la qual no s'informà fins dimarts.

El ministre d'Interior, Àngel Acebes, acusà precisament el Govern basc i el PNB de tenir una estratègia que és un «insult» a la democràcia i a les víctimes del terrorisme i assegurà que no prosperarà la seva denúncia, que qualificà com «un gest d'amistat a ETA».

És el primer pic que el Tribunal rep una demanda d'una institució regional d'un Estat signant del Conveni Europeu de Drets Humans contra aquest Estat. La Cort haurà de decidir si la denúncia pot o no ser admesa a tràmit, ja que, per exemple, el magistrat de la sala segona del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín afirmà que el Govern basc no té competència per presentar aquesta demanda, ja que a aquesta institució només poden recórrer «Estat contra Estat o individu particular contra Estat».

El Govern Basc sosté en la seva demanda que la Llei de partits ha deixat en suspens «les garanties d'un règim democràtic». Segons el text, la Llei de partits «pot dur a anul·lar el debat polític sobre determinades idees, a desterrar determinats discursos, perquè ofenen una majoria de la població espanyola, cosa que no és suficient, i clarament pot interferir al joc polític per col·locar determinades opcions fora de la lluita partidista, malgrat que no s'hagi pogut imputar als seus dirigents la promoció d'activitats delictives».

El portaveu del Govern Basc, Josu Jon Imaz, explicà que aquesta demanda és «un mecanisme legal i natural en un Estat de Dret», en acudir «a una instància superior, una vegada exhaurit el procediment intern dins de l'Estat espanyol».

El president del PP a Euskadi, Carlos Iturgáiz, insistí en aquesta idea i vaticinà que el Govern basc i el nacionalisme basc «faran el ridícul a Estrasburg», on «es tornaran a quedar sols», mentre que el president del Grup Popular a Vitòria, Jaime Mayor Oreja, afirmà que la demanda «forma part d'un «pla que cerca» l'herència d'ETA i alhora precisa un pacte amb ETA».

També li augurà un fracàs el PSOE, ja que Jesús Caldera considerà que la Llei de partits conté «garanties» suficients per salvaguardar els drets fonamentals dels ciutadans.