El Govern basc interposarà una demanda contra l'Estat espanyol davant el Tribunal Europeu de Drets Humans perquè considera que la Llei de partits polítics i la sentència del Tribunal Constitucional, que la va declarar constitucional, vulneren drets reconeguts al Conveni Europeu per a la protecció dels Drets Humans. El portaveu del Govern basc, Josu Jon Imaz, comparegué davant els mitjans de comunicació, després de la reunió habitual dels dimarts, i donà a conèixer aquest acord.
En concret, l'Executiu basc entén que la Llei orgànica de partits polítics i sentència del TC del 12 de març, dictada en el recurs d'inconstitucionalitat interposat contra l'esmentada Llei pel Govern basc, contravenen el dret al jutge imparcial i a un procés equitatiu, el principi de legalitat penal i el dret a la llibertat d'associació, reconeguts tots ells, i respectivament pels articles 6, 7 i 11 del CEDH.
El Govern basc considera vulnerat el seu dret a un procés equitatiu, com a conseqüència del rebuig del TC a admetre la recusació del seu president, Manuel Jiménez de Parga, «atesa la seva pública i palmària manca d'imparcialitat per entendre en l'esmentat recurs».
En aquest sentit, recorda que Jiménez de Parga «va arribar a expressar públicament i en ple procés de substanciació del recurs d'inconstitucionalitat el seu desig que 'ho farem el millor que sapiguem i aconseguirem una ilega..., dic, una solució favorable', malgrat el qual, no només es va negar a abstenir-se de participar en la deliberació i sentència del recurs d'inconstitucionalitat, sinó que, a més, ho va fer en qualitat de ponent de la sentència».
A més, el Govern basc entén que la Llei de partits infringeix el principi de legalitat penal «que, por una banda, impedeix castigar com a delictives conductes que prèviament no haurien estat tipificades com a tals, i per una altra, exigeix que aquestes lleis siguin, a més de prèvies, clares i precises en la delimitació de les esmentades conductes».
Segons l'acord adoptat ahir per l'Executiu de Vitòria, la Llei «vulnera el principi d'irretroactivitat» i, quant a la delimitació de les conductes delictives, «es caracteritza per ser ambigua, confusa i imprecisa», i per tant «deixa a la subjectivitat del jutge la determinació de quines conductes són punibles i quines no».
En consideració a tot l'exposat, el Govern basc «sol·licita del Tribunal Europeu de Drets Humans que declari que «la sentència del TC desestimatòria del recurs d'inconstitucionalitat es va dictar amb infracció del dret» a un tribunal imparcial.
El portaveu de l'Executiu, Josu Jon Imaz, va destacar que «l'únic objectiu que persegueix la demanda», aprovada avui en Consell i que serà presentat formalment en els pròxims dies, és que «el Tribunal d'Estrasburg repari la greu vulneració dels principis i valors democràtics i les llibertats i drets fonamentals en els quals s'inspira la Convenció de la qual és garant provocada per l'anomenada Llei de partits».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.