El president dels socialistes alabesos, Mario Onaindia, morí ahir als 55 anys a l'hospital de Txagorritxu de Vitòria a conseqüència d'un càncer que patia des de fa dos anys. El dirigent polític estava considerat un dels bastions històrics del nacionalisme i propicià la fusió fa una dècada de les formacions Euzkadiko Ezkerra (EE) i el PSE. Nascut a Bilbao el 13 de gener de 1948, Onaindia visqué al municipi costaner de Lekeitio (Biscaia) fins als cinc anys, quan emigrà amb la seva família a Eibar, un dels bressols del moviment obrer i socialista.
La capella ardent amb les restes mortals del polític s'obrí ahir a les 13.00 hores i, a més de ciutadans anònims, hi foren el secretari general del PSE-EE, Patxi López, acompanyat pels secretaris generals provincials del partit a Euskadi.
A començaments dels anys 60, i per tradició familiar, es mogué en cercles propers al PNB, encara que aviat entrà en contacte amb el moviment obrer, la formació de les CCOO d'Euskadi i l'aparició de l'esquerra que provà de fusionar nacionalisme amb marxisme.
L'abril de 1969 fou detingut per la seva pertinença a ETA i condemnat a mort durant el procés de Burgos. Una pena que fou commutada poc després i que obligà Onaindia a passar vuit anys a la presó. El 1977, fou desterrat a Bèlgica al costat d'altres membres de la banda armada i, a la seva tornada, durant la transició, constituí una figura rellevant en la política basca.
En aquella època, decidí abandonar la lluita armada i, amb Juan María Bandres, féu el primer pas per a la dissolució definitiva, a començaments dels 80, de l'anomenada ETA politicomilitar.
Participà llavors en la formació d'Euzkadiko Ezkerra (EE) i, poc després, el 1980, resultà elegit diputat al Parlament basc, on romangué durant dues legislatures.
Com a secretari general d'EE, apostà per la fusió d'aquesta formació amb el socialisme basc i, el 1993, sorgí el grup PSE-EE. Una decisió que provocà la divisió d'EE a Euskal Ezkerra, liderada per Kepa Aulestia, i que acabaria per integrar-se a PSE. Aquell mateix any, fou elegit senador per Guipúscoa, càrrec que renovaria en les següents eleccions i, des de l'any 2000, era president dels socialistes alabesos.
Durant aquest temps, Onaindia combinà la seva activitat com a escriptor amb la de president del Partit Socialista d'Euskadi a Àlaba, a més d'haver participat en la formació de diverses plataformes de rebel·lió democràtica contra el feixisme. Casat i amb dos fills, l'històric dirigent polític havia fixat la seva residència a Vitòria. Era doctor en filologia anglesa i hispànica i escriptor, amb la publicació de diverses novel·les, estudis polítics i una intensa tasca de traducció de nombroses obres de teoria política.
Des de l'assassinat del seu company de partit Fernando Buesa, el febrer de 2000, Onaindia disposava d'escorta personal, una situació a la qual li costà acostumar-se i que li féu passar gairebé sis mesos treballant a casa.
El polític basc serà enterrat avui al cementeri d'El Salvador de la ciutat en la més estricta intimitat, per exprés desig dels seus familiars.
A les 20.00 hores d'avui, amics, familiars i companys de partit li retran homenatge en un acte cívic de comiat que se celebrarà a la plaça d'Espanya de la capital alabesa, al qual conviden a participar tota la ciutadania.
En l'acte, intervindran el seu amic i company de partit Teo Uriarte, el filòsof i membre de Ja n'hi ha prou Fernando Savater, i Jorge Martínez Reverte.
A més, al llarg del mes del setembre, el PSE-EE d'Alaba organitzarà un acte d'homenatge i record d'Onaindia.
Així mateix, entre d'altres, s'aproparen a donar el seu darrer adéu a l'històric polític, l'eurodiputada del PSOE Rosa Díez, la presidenta de les Juntes generals d'Àlaba, María Teresa Rodríguez de Barahona, el tinent de diputat general d'Àlaba, Carlos Samaniego, la viuda de Fernando Buesa, el que fou secretari general de l'Euskadiko Ezkerra, Kepa Aulestia, o el diputat socialista Ramón Jáuregui, que treballà amb Onaindia.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.