Els bisbes afirmen que la reforma en religió es pactà amb el PSOE

Antonio Cañizares mostrà la seva estranyesa per les crítiques a la reforma, que qualificà de «molt important per a la societat espanyola», i assegurà que la mateixa proposta que l'Església catòlica presentà al Govern respecte de l'ensenyament de la religió en l'Educació Infantil i Secundària se la mostrà als màxims dirigents socialistes.

Durant una roda de premsa a la seu de la Conferència Episcopal, l'arquebisbe recalcà, sense esmentar noms, que la reforma «es du a terme no des de la imposició, sinó des del diàleg» i que s'«havia convingut amb el PSOE al màxim nivell».

El president de la Comissió d'Ensenyament negà així mateix que les dues opcions: la confessional (catòlica, evangèlica, islàmica o jueva) i la no confessional, continguin algun punt d'inconstitucionalitat, i avançà que s'està treballant en el tema dels professors de religió per «aquilatar alguns punts», amb referència a l'Estatut propi d'aquests professors i al qual regeix per a la resta d'ensenyants d'aquest àrea de Cultura i Societat.

Sobre la polèmica pel caràcter avaluable de l'ensenyament de la religió com qualsevol altra assignatura, Cañizares indicà que «la discriminació» estava i seria precisament en el contrari. Del seu costat, la secretària d'Educació del PSOE, Carme Chacón, reiterà ahir el rebuig del seu partit a la reforma de l'ensenyament de la religió i digué que les declaracions de Cañizares sobre aquest assumpte responen a un «malentès».

Chacón, en declaracions al Congrés, afirmà que «confii que sigui un malentès», afirmà la dirigent socialista, qui afegí que el seu partit continuarà oposant-se a la reforma pactada entre el Govern del PP i la Conferència Episcopal i mantenint «una posició molt clara» respecte a la religió que «coneixen Rouco i Cañizares».

Segons Chacón, el plantejament de l'Església espanyola sobre el nou model d'ensenyament «no és l'actitud del PSOE», basada en un «sistema educatiu més modern, amb més professors, amb més mestres amb més hores de classe» i «on la religió no determini el futur acadèmic».