Aznar no digué res sobre la qüestió successòria.

Aznar no digué res sobre la qüestió successòria.

E.P.Madrid01/07/03 0:00
TW
0

El president del Govern, José María Aznar, anuncià ahir que esgotarà la legislatura i, per tant, que les eleccions generals seran el març del pròxim any. Ho féu en el seu últim debat de política general, en el qual se centrà, com gairebé sempre, en els èxits de la seva política econòmica. En aquest sentit, anuncià una aportació de 1.200 milions al Fons de Reserva de la Seguretat Social. I també llançà diversos missatges. Al PSOE, que assumeixi la seva responsabilitat per la crisi de l'Assemblea de Madrid, i al PNB que el pla del lehendakari, Juan José Ibarretxe, no prosperarà.

Aznar començà la seva intervenció precisament amb aquests missatges. «Els dirigents polítics no han de traslladar» a les institucions «els seus conflictes de partit, sinó assumir la seva responsabilitat», digué al PSOE, sense arribar a anomenar ni el partit ni l'Assemblea de Madrid. I al PNB li deixà clar que només es podria modificar la Constitució amb el mateix suport amb el qual fou aprovada. «Un projecte de partit no pot ser imposat», digué, «menys si és el preu que se'ns proposa pagar a la violència terrorista».

En matèria antiterrorista, Aznar assegurà que no pot caure en el triomfalisme, encara que desféu la primera ovació dels populars amb aquest assumpte, però sí volgué deixar clar que «no existeix la més mínima possibilitat» que els etarres triomfin.

Només un anunci polític important va fer Aznar en el seu discurs. Esgotarà la legislatura, i per tant les eleccions generals es faran el març del pròxim any, acabant així amb els rumors que apuntaven per la coincidència d'aquests comicis amb els de Madrid o Catalunya, cites que previsiblement tindran lloc l'octubre. I també advertí que «aquesta serà una legislatura de reformes fins a l'últim dia», fent esment a la Llei d'estrangeria, la de governs locals o dels pressuposts que presentarà abans de cap d'any.

Però si d'alguna cosa volgué presumir Aznar és de la política econòmica que ha desenvolupat durant aquests gairebé vuit anys. Així, desconcertà el ple del Congrés amb dades com el creixement del 3 per cent en aquell temps, per sobre de la mitjana de la zona euro o amb la creació de 3.800.000 feines des de 1996.