Malgrat que el resultat definitiu de les eleccions autonòmiques a Madrid no es coneixerà fins demà, quan es faci públic el vot dels emigrants, és gairebé impossible que el socialista Rafael Simancas no sigui president. Encara que la candidata popular, Esperanza Aguirre, s'aferrà a aquesta possibilitat, Simancas explicà que nou de cada deu emigrants haurien d'haver votat al PP perquè el PSOE no governàs junt amb IU.
Simancas haurà de pactar amb el candidat d'IU, Fausto Fernández, una cosa que tots donen per fet. La formació d'esquerres aconseguí els nou escons necessaris per impedir que el PP n'assoleixi la majoria absoluta. El candidat socialista felicità IU, però també es va comprometre a dialogar amb el PP. «La meva mà sempre estarà allargada a ells també», va dir, després de felicitar Esperanza Aguirre per ser la seva la llista més votada.
«Guanyar ja hem guanyat, una altra cosa és saber qui governarà», digué Esperanza Aguirre, ja de matinada, a causa del maratonià recompte dels vots a la Comunitat de Madrid. La possibilitat a la qual s'aferrà la candidata del PP la formen els 20.000 vots d'espanyols que resideixen a l'estranger.
S'haurà d'esperar fins demà per conèixer aquestes dades, però l'aspirant del PSOE, Rafael Simancas, es veu ja com a president de la Comunitat de Madrid. «Crec que estam en disposició de manifestar, amb totes les cauteles, que hi haurà canvi de Govern», digué, ja que el PP hauria d'aconseguir el vot de nou de cada deu emigrants per aconseguir l'escó 56, fet que li donaria la majoria absoluta i deixaria el PSOE amb la mel als llavis.
A falta del recompte del vot resident a l'estranger, els resultats definitius dels comicis autonòmics, escrutat el cent per cent, donen 55 diputats per al PP, 47 per al PSOE i 9 per a Esquerra Unida, dels 111 que componen aquest any 2003 l'Assemblea regional, fet que suposa que la majoria absoluta s'assoleix amb 56 escons.
Segons explicà el dirigent socialista, encara pendent d'un resultat definitiu del qual no espera «sorpreses», una vegada conclòs el recompte, la direcció del partit mantindrà una reunió per «unificar criteris i establir les formes de col·laboració amb Esquerra Unida».
Així mateix, en aquest sentit, el líder socialista féu notar que el PSOE ha registrat «l'avenç més significatiu, tant en percentatge de vots, com en escons i a més ha estat «l'únic partit polític que ha incrementat diputats». Així, sis de les CA on diumenge se feren eleccions autonòmiques (Madrid, Canàries, Navarra, Cantàbria, Aragó i Astúries), depenen de pactes per a la formació dels seus nous governs després que les urnes donassin la majoria absoluta a algun dels partits en les altres.
Els presidents populars de Castella i Lleó, Juan Vicente Herrera; Múrcia, Ramón Luis Valcárcel, i La Rioja, Pedro Sanz, i els socialistes de Castella-la Manxa, José Bono, i Extremadura, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, tenen garantida la continuïtat al capdavant de les seves regions en haver aconseguit sengles majories absolutes.
Així mateix, tenen assegurada la presidència l'exministre popular Jaume Matas a Balears, i el candidat del PP a la Comunitat Valenciana, Francisco Camps. També Juan Vivas (PP), a Ceuta, i Juan José Imbroda (PP-UPM), a Melilla, que assoliren el poder gràcies a pactes en l'anterior legislatura, podran governar ara en solitari les ciutats autònomes.
En la resta de les CA, l'elecció del president estarà subjecte a pactes, en no comptar cap força amb majories absolutes. Així, els socialistes Marcelino Iglesias a Aragó i Vicente Àlvarez Areces a Astúries -aquest últim després de perdre la majoria absoluta que gaudia- hauran de trobar aliats per formar govern. El mateix els ocorrerà, si no volen governar en minoria, als candidats populars de Cantàbria i Navarra i a Coalició Canària a l'arxipèlag.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.