El PSOE esdevé el partit més votat però el PP guanya la Batlia de Madrid

A Madrid, el Partit Popular manté la batlia amb una majoria absoluta de 30 regidors superant en cinc la coalició PSOE-IU (21 i 4 regidors respectivament). La batlia que han perdut els populars és la de Saragossa, on el PSOE aconsegueix 12 regidors, superant així els populars (11) i la Chunta Aragonesista (6), que es convertiria en la clau de la batlia per a Alberto Belloch.

Una altra plaça del PP que passarà a mans socialistes és Toledo, on el PSOE es fa amb 12 regidors, els mateixos que els populars, i IU n'aconsegueix un. On sí que mantindria la seva majoria el Partit Popular és a València, Cadis i Pamplona. A més, els populars recuperen Burgos, on han superat amb els seus 14 regidors el PSOE (10) i IU (1).

A Donostia, el PSE d'Odón Elorza guanya amb 10 regidors, la coalició PNB-EA n'obté 9, el PP, 7 i IU, 1. A Bilbao, en canvi, els partits que sustenten el tripartit n'obtenen la majoria absoluta. PNB-EA obté 13 regidors, PP 7, PSOE sis i IU, tres. A Vitòria, el PNB aconsegueix 9 regidors, igual com el PP. El PSOE en tindria 7 i IU, 2. Un pacte de populars i socialistes faria possible que Alfonso Alonso (PP) continuàs al capdavant del consistori.

A Galícia s'ha deixat sentir, encara que lleugerament, la influència de la catàstrofe del Prestige. El PSG-PSOE conserva la batlia dela Corunya amb 14 regidors però en perd 3, que van directes al BNG, que duplica la seva representació (6) i es queda a un escó del PP (7). A Santiago de Compostel·la, el PP perd dos escons (9) i la batlia, que passa a les mans dels socialistes, que pugen 2 escons (11). El BNG es queda amb 4 representants. A Lugo, amb totes les paperetes comptades, els socialistes mantindrien la seva majoria amb 13 regidors. El Partit Popular es queda amb 9 i el BNG amb 3.

El PSC de Joan Clos torna a ser la força més votada a Barcelona. Els socialistes obtenen 15 escons, CiU 9, i el PP 7, ERC 5, i ICV 5 més. A Còrdova, els ciutadans han premiat la tasca de Rosa Aguilar a la batlia i han atorgat a IU 13 regidors, quatre més que en els anteriors comicis.

On sí que ha influït la política nacional ha estat a Saragossa. El Pla Hidrològic Nacional ha passat factura als populars, que cediran la batlia al socialista Juan Alberto Belloch si aquest aconsegueix arribar a un acord amb la Chunta Aragonesista.

Pel que fa a les comunitats autònomes, a diferència de la Batlia de Madrid, la coalició PSOE-IU podrà governar a la Comunitat, ja que Esperanza Aguirre guanya, però no n'aconsegueix la majoria absoluta.

A València, com s'esperava, no hi ha hagut sorpreses, el PP ha revalidat la majoria absoluta. Com també ha passat a Castella-la Manxa, on el socialista José Bono n'augmenta la seva sisena majoria absoluta (de 26 a 29 escons) i s'enfonsa al PP amb la candidatura d'Adolfo Suárez Illana.

Del seu costat, el Partit Popular ha tingut una gran pujada a Astúries, encara que la coalició PSOE-IU podrà mantenir el Govern.
A les Illes Canàries, el repartiment continua similar al que hi havia des del 1999. Coalició Canària perd suports, però continua sent la força més votada.

Pel que fa a Navarra, el PNB-EA i Aralar aconsegueixen el triomf amb els vots de la il·legalitzada Batasuna. UPN, PSOE i IU també pugen.
A Castella i Lleó, els populars es mantenen però els socialistes registren un lleuger ascens. Com també s'esperava, el PP guanya diputats i en manté una majoria absoluta molt folgada a Múrcia. A la Rioja, la majoria del PP continua, però el Partit Socialista augmenta els vots.

Mentrestant, a Cantàbria, el Govern dependrà de futurs pactes del PP o PSOE amb el Partit Regionalista.
A Aragó, el PSOE s'ha convertit en la força més votada, però haurà de formalitzar pactes per governar la Comunitat. El PP ha perdut la seva condició de partit majoritari i la Xunta Aragonesista (CHA) s'ha convertit en la tercera formació de la regió desplaçant el PAR.