El debat 'autonòmic' se centrà en guerra, terrorisme i gestió d'Aznar

El líder socialista, en canvi, respongué a totes les acusacions d'Aznar, prometé una regeneració de la democràcia si arriba al Govern i demanà el vot sobretot dels joves, que donaren suport a la mobilització social contra la guerra.

La guerra contra l'Iraq, que en principi havia de ser un dels grans temes de la campanya, quedà aparcat en els primers dies. Però els atemptats a Casablanca, en els quals moriren quatre espanyols, revifà aquest assumpte. Rodríguez Zapatero acusà llavors el Govern d'haver col·locat Espanya en el punt de mira dels terroristes islàmics donant suport a la guerra «il·legal» contra l'Iraq. El Govern reaccionà amb indignació i exigí una rectificació al líder socialista.

Aznar començà la campanya a Washington, amb l'anunci que Batasuna entrava a formar part de la llista d'organitzacions terroristes del Departament d'Estat nord-americà. I gairebé al final de la mateixa se sapigué que el Congrés d'EUA estava estudiant atorgar a Aznar la medalla d'or de la institució per ser un «ferm aliat» de George Bush a la guerra. Tota l'oposició reaccionà amb indignació i recordà que aquesta condecoració està «tacada de la sang» de la víctimes civils iraquianes.

Aznar es congratulà que aquestes seran les primeres eleccions sense que Batasuna pugui presentar-s'hi. Però, entre tots els missatges, la seva crítica ha anat especialment al que ell mateix denominà la «coalició Llamazares-Zapatero», amb el «comunista» al davant.

Rodríguez Zapatero respongué que el PSOE té la mateixa legitimitat de pactar amb IU a tota Espanya i amb el PP al País Basc. El president del Govern afirmà que amb socialistes «i comunistes» en el poder perillarien la política econòmica, les pensions, la unitat d'Espanya i fins i tot la fermesa contra el terrorisme. El líder del PSOE respongué atacant la gestió de l'Executiu en gairebé tots els camps.