Un artefacte casolà esclatà ahir a la porta d'un habitatge de Donostia.

TW
0

Després de quinze dies de campanya, ha arribat l'hora dels votants. La importància d'aquestes eleccions autonòmiques i municipals es mesurarà de moltes maneres, però la rellevància de Madrid i el País Basc serà indiscutible. El PSOE vol convertir-se, després d'aquests comicis, en la força més votada, però també mantenir les sis autonomies en les quals governa i afegir-ne d'altres, com també nous ajuntaments. El PP, que fa pocs dies es conformava de no patir un revés important, es veu ara recuperat del desgast que li produí la guerra contra l'Iraq i la catàstrofe dePrestige.

Euskadi, malgrat que allà no es duen a terme autonòmiques, ha acaparat bona part del protagonisme d'aquest procés.

La batalla és entre els partits constitucionalistes i les forces nacionalistes. Ambdós bàndols han apostat amb força i han convertit aquestes eleccions gairebé en un referèndum sobre el pla sobiranista del lehendakari, Juan José Ibarretxe. El mateix Ibarretxe ha participat activament en la campanya.

Mentrestant, la polèmica fou una hipotètica treva que el PNB hauria pactat amb la banda terrorista. ETA apostà per continuar amb la lluita armada, encara que no hi hagué atemptats en aquesta campanya, just un augment de la violència de carrer.

Amb Batasuna il·legalitzada, nombroses plataformes ciutadanes de l'esquerra abertzale -AuB la més destacada- volgueren prendre el seu relleu, segons els tribunals. El Suprem, i després el Constitucional, ho impediren i anul·laren aquestes llistes. AuB, tanmateix, continuà fent campanya; segons el PP, amb la permissivitat del Govern basc.

Sobretot a Euskadi, els pactes han estat un dels principals assumptes de disputa. Encara que de partida es pressuposa que PP i PSE pactaran per arrabassar el poder al nacionalisme, han sorgit diferències en campanya, especialment a Bilbao i a Donostia.

Però hi ha un altre gran punt d'interès avui. PP i PSOE feren des d'un bon començament de Madrid el centre de la batalla política d'aquestes eleccions. Apostes personals (Trinidad Jiménez pels socialistes i Alberto Ruiz-Gallardón pels populars lluitaran per la batlia) dels seus líders converteixen la lluita per Madrid en un avançament de les generals de l'any vinent. De fet, tant el president del Govern, José María Aznar, com el secretari general del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, tancaren les seves campanyes a Madrid, admetent la importància d'aquesta plaça.