AuB recorrerà al Tribunal Europeu de Drets Humans l'acte del Constitucional

En el seu recurs, la defensa d'AuB insistirà que, en el procés seguit per excloure'ls de les eleccions, se'ls ha deixat en «una indefensió absoluta» i s'ha vulnerat els seus drets de defensa i presumpció d'innocència. Els advocats de la plataforma abertzale destacaran que s'han infringit «moltes normes processals», cosa que, amb la pressa exigida pels terminis establerts, els ha impedit exercir la seva defensa amb totes les garanties i ha duit a una vulneració de la tutela judicial efectiva.

Segons ells, en el procediment que ha portat a l'anul·lació de les seves candidatures s'han infringit la Convenció de Drets Humans de la UE, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el Conveni Europeu de Protecció de Drets Humans i Llibertats.

Igual que davant del Tribunal Constitucional, el qual rebutjà el seu recurs, AuB defensarà que no hi ha «cap element de naturalesa material, personal ni programàtica que permeti establir cap nexe entre la candidatura representada i els partits declarats il·legals».

D'altra banda, el ple del Consell General del Poder Judicial aprovà ahir una declaració institucional per reclamar «mesura» als responsables polítics a l'hora de valorar la sentència del Tribunal Suprem contra les candidatures electorals d'AuB perquè les considera prolongació de Batasuna.

Sense esmentar expressament el Govern basc i el seu conseller de Justícia, Joseba Azkarraga, que qualificà de «tupinada» la decisió del Suprem, el CGPJ demana «mesura a tots a l'hora de valorar les decisions judicials, sobretot si són opinions de responsables polítics, obligats al respecte institucional que ha de presidir les relacions entre tots els poders públics».

El Consell indica que «la jurisdicció és una funció complexa però rellevant», a la qual correspon dirimir les controvèrsies en tot Estat de Dret. «Però per això mateix -afegeix-, la decisió d'un determinat jutjat o tribunal no ha de ser atacada per aquell a qui no agradi».