TW
0

PSOE i IU han demanat al Govern Aznar que es desmarqui públicament de les amenaces de Washington contra Síria. El líder socialista, José Luis Rodriguez Zapatero, recordà que el conflicte iraquià començà igual. «Desgraciadament, les declaracions de Bush sobre Síria em sonen. Així va començar tot amb Iraq», afirmà, considerant «imprescindible» que, com ja ha fet l'Executiu britànic, Espanya es desmarqui de les «intencions» de Bush per continuar «estenent» el seu model d'un nou ordre mundial.

El coordinador general d'IU, Gaspar Llamazares, vol que Aznar exposi a més la situació actual del conflicte contra l'Iraq i la participació d'Espanya a la futura administració del país. «Ara s'afegeix a Síria sobre la marxa i se l'amenaça amb les mateixes raons que a l'Iraq», assenyalà el líder d'IU, recordant que l'acusació a aquest país demostra que «la guerra preventiva no només es fa contra l'eix del mal, sinó a qualsevol que dificulti els projectes i plans de Nord-amèrica». Llamazares insistí que Espanya i Aznar «segueixen vestits de militar caqui» i l'Executiu «no ha renunciat a participar en altres aventures ominoses».

Zapatero subratllà que encara no s'han trobat armes químiques a Iraq i que segueix sense haver-hi connexió entre el terrorisme internacional i el règim de Saddam Hussein. «Ara diuen que és una guerra d'alliberament, malgrat que no hi ha llibertat, sinó llibertinatge i l'únic segur són els pous de petroli», afirmà. Del seu costat, IU demanarà que Aznar comparegui al Congrés perquè expliqui la posició d'Espanya davant d'un possible atac a Síria.

Mentrestant, el president del Govern, José María Aznar, i el president dels EUA, George W. Bush, mantingueren ahir una conversa telefònica durant la qual el líder dels Estats Units demanà al president espanyol la seva col·laboració perquè Síria no aculli dirigents del règim de Saddam.

Bush, que conversà amb Aznar durant 40 minuts, demanà col·laboració diplomàtica a Espanya per convèncer Síria que no aculli «elements indesitjables» del règim de Saddam Hussein i perquè no desenvolupi armes químiques. Apel·lant a les bones relacions espanyoles amb els països àrabs, Bush proposà a Aznar que Espanya intervingui en aquesta situació. El Govern espanyol interpreta la postura dels EUA com una «advertència» a Síria, perquè no creu que EUA hi intervengui militarment.

El ministre d'Administracions Públiques, Javier Arenas, indicà que Síria «mai» no ha estat un «objectiu» militar després de la caiguda del règim de Saddam, al temps que exigí a PSOE i IU acabar la «crispació» sorgida per la guerra de l'Iraq.