Els imputats d'«Egunkaria» es neguen a declarar per la querella d'Interior

Diuen que no cometeren injúria perquè havien denunciat la tortura al jutge Del Olmo

TW
0

El director del diari clausurat Egunkaria, Martxelo Otamendi, i els directius Ignacio María Uría, Xabier Oleaga i Xabier Alegría es negaren ahir a declarar davant del jutge de l'Audiència Nacional Guillermo Ruiz Polanco en relació amb la denúncia presentada pel Ministeri de l'Interior per dir que havien estat torturats durant la seva detenció.

La defensa argumenta que només se'ls podria imputar un delicte de denúncia falsa i no d'injúries, com assenyala Interior, perquè ells ja havien denunciat les tortures davant del jutge de l'Audiència Nacional Juan del Olmo abans de publicar-les als mitjans de comunicació. Dimarts passat, Otamendi formalitzà la seva denúncia per tortures als jutjats d'Instrucció de la plaça de Castilla, a Madrid, mentre que els altres tres ho feren dimecres en els de Sant Sebastià.

Segons l'advocat defensor dels imputats, Iñigo Iruin, el jutge Del Olmo havia d'haver enviat d'ofici als jutjats d'instrucció les declaracions sobre maltractaments que realitzaren en comparèixer davant d'ell pel presumpte finançament etarra d'Egunkaria i les seves empreses. Llavors, tres dels quatre imputats per la denúncia d'Interior havien parlat de maltractaments davant del jutge.

Iruin argumentà també que fins que els jutjats de la plaça de Castilla de Madrid o els de Sant Sebastià resolguin si existiren o no les tortures denunciades -o sobreseguin el cas a falta d'indicis per arribar a una conclusió o una altra-, no es pot investigar els quatre imputats per denúncia falsa. En un altre ordre de coses, la coalició Batasuna i la plataforma per l'autodeterminació d'Euskadi, AuB, anunciaren ahir que «no acataran» la il·legalització declarada per la Justícia espanyola de la formació radical, considerada el braç polític d'ETA.

Les dues organitzacions firmaren a Sant Sebastià un document en el qual afirmen que «la il·legalització i la suspensió judicial de Batasuna no són vàlides» segons ells. Així, es comprometen a «no acatar-ne» l'aplicació. «L'Estat espanyol i l'Estat francès no tenen legitimitat per interferir en la vida política d'Euskadi. Només els ciutadans i les ciutadanes bascs i basques tenen el dret de regular la (nostra) activitat política», afirma el document.