El Consell d'Europa denuncia que Espanya no protegeix els detinguts contra la tortura

Les preocupacions del Comitè giren entorn de tres punts: l'accés dels detinguts a un advocat, el seu dret que la causa i el lloc de la seva detenció es comuniquin als seus familiars i el seu dret a ser examinats per un metge de la seva elecció. En el seu informe, que correspon a una visita a Espanya realitzada el juliol del 2001, el Comitè assenyala que les autoritats no han aplicat recomanacions anteriors i arriba a parlar de «bloqueig» en el diàleg amb el Govern, una cosa que no «pot continuar».

Així, demana que s'apliquin «sense demora» mesures per garantir l'accés dels detinguts a un advocat des del moment de la seva detenció i no només quan declaren. Espanya respongué que «no es considera exacta aquesta apreciació» i afegí que la Llei d'enjudiciament criminal estableix que l'advocat es pot i ha de comparèixer a les dependències policíacs tot d'una si creu que la Policia ha demorat sense causa justificada la seva designació.

«En l'ordenació espanyola l'advocat que assisteix el detingut, comunicat o no, és un actor principalíssim» i no un «observador» com assegura el Consell, afegí Espanya, precisant que el lletrat pot fer un interrogatori complet, verificar la situació física i psíquica del detingut, reclamar un metge forense i impugnar la validesa de tota declaració que s'hagi realitzat en la seva absència. A més, pot procedir a la «immediata denúncia de la situació del detingut» mitjançant la «sol·licitud d'habeas corpus» al jutge.

Les autoritats espanyoles també consideren que el fet que l'advocat no pugui entrevistar-se reservadament amb el seu defensat abans de la primera declaració oficial «no té la rellevància que li atribueix el comitè», ja que en tot cas el lletrat pot visitar el detingut.