TW
0

La Llei de partits polítics, que ha provocat les demandes d'il·legalització contra Batasuna presentades per la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, és plenament constitucional. Així ho dictaminà ahir per unanimitat el Tribunal Constitucional, que rebutjà el recurs que presentà l'Executiu basc després de la reforma de la llei que impulsen Govern i PSOE. El text de la sentència es coneixerà avui.

El president del Constitucional, Manuel Jiménez de Parga, fou el ponent d'una sentència que ja ha estat comunicada a les parts, tot i que encara no està en el seu poder. El text íntegre de la resolució i els seus fonaments jurídics es faran públics avui.

Fonts de l'Alt Tribunal asseguraren que aquesta sentència rebutja la tesi del Govern basc que els partits polítics no requereixen d'una legislació específica, al marge de la regulació de les associacions. El Constitucional estableix que les formacions polítiques són associacions qualificades amb les funcions especials que els atorga l'article 6 de la Constitució, fet que els fa necessitar una legislació específica.

La sentència del Constitucional ha estat rebuda pel Govern com una excel·lent notícia. El ministre de Justícia, José María Michavila, aprofità per tornar a preguntar a PNB i Govern basc per què continuen actuant com a advocats defensors de Batasuna. Els nacionalistes creuen que la sentència és política i dubten de la imparcialitat del Tribunal, sobretot per una unanimitat «que comença a ser sospitosa». PSOE i CiU es felicitaren especialment per la unanimitat en la sentència i recordaren la seva aportació en honor del consens per a la reforma de la Llei de partits.

Michavila assegurà que la sentència demostra que la Llei de partits polítics és «una feina ben feta en favor de la democràcia i un pas molt important en la lluita contra el terrorisme», però també una mica més: «La sentència posa en relleu, desgraciadament, que Ibarretxe i el Govern basc actuen com a advocats defensors d'ETA».

El portaveu del PNB al Congrés, Iñaki Anasagasti, rebé amb indignació una sentència que, segons ell, és «més política que jurídica» i la titllà de «mala notícia per a la democràcia», perquè «mutila» la possibilitat de fer política d'una part de la societat basca, encara que precisà que no l'agafa de sorpresa «amb el tipus de justícia que hi ha a Espanya».