Batasuna reivindica davant el Suprem el dret a no condemnar els atemptats

Tanmateix, argumenta que «aquest silenci no és una conducta il·lícita per a la il·legalització d'un partit polític», ja que entén que la doctrina del Tribunal d'Estrasburg exigeix, per a la dissolució d'un partit polític, que realitzi un suport o invitació expressa a la violència i al terrorisme. A més, la representació de Batasuna destaca que la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat no han pogut provar ni una sola conducta més de Batasuna, llevat de la no condemna d'atemptats, que constitueixi una vulneració de la vigent Llei de partits.

Indiquen que altres fets s'han revelat directament com a erronis o falsos, com la relació de persones lligades a Batasuna que han estat condemnades per terrorisme, i les declaracions atribuïdes a responsables del partit com José Antonio Urrutiocoetxea (Josu Ternera); Joseba Àlvarez o Iñigo Balda. Respecte de les conductes que han pogut ser acreditades, entenen que no són constitucionalment vàlides per declarar la dissolució d'un partit perquè no constitueixen il·lícit penal.

Així, consideren que «estan protegides per l'exercici del dret a la llibertat ideològica, llibertat d'expressió i llibertat de discurs polític com a manifestació específica de l'anterior». Després de la presentació de les al·legacions per part de Batasuna, la Sala especial del Tribunal Suprem encarregada del procés d'il·legalització tindrà un termini de 20 dies per dictar sentència, que finalitza el pròxim 4 d'abril. El tribunal començarà les deliberacions demà dijous.