TW
0

El diputat de la Chunta Aragonesista (CHA), José Antonio Labordeta, va assegurar ahir vespre, quan va enviar «a la merda» els diputats del PP que l'interrompien durant la seva intervenció en el ple de Congrés, que no va perdre els estreps, sinó que es va limitar a mostrar el seu afartament per les constants desqualificacions que se li dediquen des dels bancs populars cada vegada que puja a la tribuna.

«És una tècnica que els va anar bé amb Felipe González i amb Barrionuevo i que utilitzen sempre. Tu surts a la tribuna i de seguida comencen a riure-se'n i a dir coses com 'treu-te la motxilla'». Segons va explicar, els parlamentaris del PP protagonitzaren anit un intens murmuri quan criticava davant del ministre de Foment, Francisco Àlvarez Cascos, la manca d'infraestructures a Aragó.

«No sé quantes vegades viatja vostè a Terol en un cotxe lent, no amb guardaespatlles i a grans velocitats, com van vostès. Jo hi vaig tranquil·lament», deia. Segons consta al Diari de Sessions, diversos diputats començaren a proferir amb burla crits de «Oh, oh!», davant dels quals Labordeta va optar per respondre amb cruesa: «No pot un parlar aquí o què? Cony, a veure si un no pot parlar aquí. A la merda, fotre».

Davant de la intensitat dels crits, Labordeta digué: «Estic parlant amb el ministre i no amb vostès. Vostès estan habituats a parlar sempre perquè aquí han controlat el poder tota la vida i ara els fot que puguem parlar les persones que hem estat torturades per la dictadura. Això els fot a vostès, aquesta és la veritat, fotre. A la merda». Aleshores, un dels diputats del PP li va etzibar: «Per a tortura, les teves cançons».

En qualsevol cas, el diputat aragonesista va voler deixar clar que no va perdre els papers, sinó que només va respondre a «uns senyors que estaven allà rient» de la seva «actitud com a ciutadà i de la posició que defensava». Labordeta va felicitar l'exministra Margarita Mariscal de Gante, que en aquell moment dirigia el debat, perquè demanà silenci a la bancada popular i no li impedí expressar-se. «Els va cridar l'atenció a ells i no a mi, perquè el que tenia la paraula en aquell moment era jo i el que no podien fer ells era interrompre'm. Va ser realment una presidenta molt demòcrata», va dir.