Zapatero acusà Aznar d'haver separat Espanya d'Europa.

TW
0

Tots els partits de l'arc parlamentari demanaren ahir a Aznar un consens que el president del Govern ha trencat. Aznar va assegurar que ja no demanarà lleialtat en política exterior als «irresponsables» del PSOE. Zapatero va acusar el president de separar Espanya d'Europa i de provocar «una ferida de mort» a l'ONU.

«Vostè ha anunciat que se'n va aviat i, si és així, deixi'ns com estàvem, deixi'ns en pau, senyor Aznar», li va replicar el líder socialista, que el va advertir que no volia seguir el president del Govern «en el seu intent de crispar la vida política d'aquest país». El president del Govern, José María Aznar, va assegurar ahir, en la seva compareixença voluntària al Congrés dels Diputats, que no hi ha indicis en aquests moments que permetin assegurar que el desarmament de l'Iraq és real.

En un discurs agressiu cap a l'oposició -que desqualificà en els casos del PSOE, EU, PNB, ERC, BNG i Chunta, i les preguntes dels quals eludí-, Aznar defensà una segona resolució a l'ONU -de la qual és coautor- com a via de solució del conflicte. El líder socialista, José Luis Rodríguez Zapatero, va encapçalar l'actitud de tota l'oposició, que va demanar al Govern que doni suport a la feina dels inspectors i que no voti en el Consell de Seguretat de l'ONU cap resolució que desemboqui en la guerra.

Aznar té clar que el règim iraquià no està col·laborant d'una manera activa amb els inspectors de l'ONU. «Ningú no ens permet afirmar en aquests moments que l'Iraq, a pesar de les enormes oportunitats que n'ha tingut, hagi procedit a desarmar-se», va dir el president del Govern, per recordar que Saddam manté encara armament, sobretot químic i bacteriològic, en el seu poder.

«La pau -va dir Aznar- encara és possible», però va recordar que tota la responsabilitat és de Saddam Husein. «Es creuen que el Hitler de 1939 era el de 1933?», va demanar el president del Govern a l'oposició. El secretari general del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, va assegurar que el desarmament s'aconsegueix amb l'estratègia de països com França i Alemanya, i va recordar que la resolució 1.441 ha significat avanços importants.

Per això va qualificar d'«error greu» la segona resolució que Espanya impulsa amb els Estats Units i amb el Regne Unit. La guerra, explicà, generarà «odi en quantitats ingents, que és la major arma de destrucció massiva que es pot generar». El paper d'Espanya en la comunitat internacional va ser un altre dels punts d'enfrontament d'Aznar amb l'oposició.

Rodríguez Zapatero li va dir que el nostre país ja ha sortit del racó, recordant una expressió d'Aznar mateix, «un racó fosc de quatre dècades fruit d'una maleïda guerra». «I a vostè què el separa de França i d'Alemanya, que també votaren la 1.441?», li va demanar el portaveu parlamentari de CiU, Xavier Trias.

Aznar es mostrà convençut que el Govern no ha romput cap consens, ni a Europa ni al Consell de Seguretat, i que l'actuació en altres països no està provocant perjudicis ni tan sols a Hispanoamèrica. El seguidisme de la política dels Estats Units va ser una altra de les crítiques contra Aznar. Llamazares, amb ironia, s'arribà a referir al ranxo del president nord-americà, George W. Bush, com «el Nou Vaticà».