Otamendi denuncia que la Guàrdia Civil els torturà i tractà «com a rates»

El director d'«Egunkaria» va demanar als seus agressors que el matassin per deixar de patir

El director del diari, Martxelo Otamenti participà en una concentració de protesta.

TW
0

El director d'Egunkaria, Martxelo Otamendi, va denunciar ahir que ell i almenys un altre company detingut en l'operació contra el diari euskaldun han sofrit maltractactaments i tortures durant el seu confinament als calabossos de la Guàrdia Civil. «Ens humiliaren i ens tractaren com a rates», digué en abandonar dimarts a vespre la presó de Soto del Real, a Madrid, i de participar, ahir, en una concentració de repulsa pel tancament del diari a Andoain.

Otamendi va demanar que es faci feina en conjunt per «aconseguir que els nostres companys que encara són a la presó recobrin la llibertat com més aviat millor». I afegí que és «especialment dramàtic el cas de Peio Zubiria», ingressat a l'hospital. «Si és cert que es va intentar suïcidar, vol dir que el túnel per on va veure que havia de passar durant els tres o quatre dies següents li pareixia tan negre que s'estimà més sortir-ne en aquell moment. És el que alguns de nosaltres demanàrem també als torturadors, els demanàrem que ens matassin per deixar de patir», va afegur Otamendi.

Per això, el periodista basc va instar tothom a una «implicació més forta contra la tortura», perquè «no és possible que forces de fora vénguin a Euskal Herria, hi detenguin gent, la duguin a fora, la torturin i la tornin a deixar al carrer».

Segons Otamendi, «si a Juan Mari Torrealdai, que és una eminència de la cultura basca, amb 60 anys, l'han apallissat com l'han apallissat, si al director d'Egunkaria li han aplicat dues vegades la bossa (de plàstic, al cap, per ofegar-lo temporalment), què no faran amb un jove o amb una persona gran que no té la capacitat de poder reunir com jo, com Egunkaria, tants de mitjans de comunicació, i les denúncies de tortures del qual queden absolutament en l'oblit?»

Per tot això, el director del diari clausurat va demanar una «una implicació més forta de tots per posar fi a la tortura, perquè no podem viure a Euskal Herria com si fos l'època de Pinochet». Prengueren part en la manifestació d'Andoain centenars de persones i representants d'EA, Batasuna, Zutik, el sindicat LAB i periodistes d'altres mitjans de comunicació, entre altres.

El director, Martxelo Otamendi, va agrair les mostres de suport rebudes i la iniciativa dels seus companys de treure al mercat la publicació Egunero, «que amb el temps haurà de desenvolupar un projecte nou que seria Egunkaria segona part», com també oferir a «Euskal Herria el diari en basc que es mereix».

Otamendi va denunciar que Egunkaria ha fet «una cursa ascendent aquests darrers anys que han volgut truncar des de l'Audiència Nacional i des d'alguns poders a Madrid», però va assegurar que no ho «aconseguiran», perquè «som prou tossuts». En aquest sentit, va demanar la unió de tots «per aconseguir que, l'au fènix, ressorgeixi un bon diari en euskera».

El director d'Egunkaria, rebut amb forts aplaudiments, va encapçalar la concentració que, des de la una del migdia, va tenir lloc a Andoain després de desplegar una pancarta amb les frases, en basc, «Egunkaria endavant. Llibertat per als empresonats». Entre els participants en la protesta hi havia membres del partit suspès, Batasuna, com Arnaldo Otegi, Joseba Permach i Pernando Barrena, entre altres.