Milions de persones de tot l'Estat espanyol sortiren al carrer en més de 50 ciutats

No s'hagueren de lamentar incidents, a pesar de l'elevat nombre de persones que acudiren a la manifestació. Pancartes com «Bush assassí, la resta són còmplices» o el clàssic «OTAN no, bases fora» es mesclaven amb crits com «Després direu que som cinc o sis», en clara referència a la vaga general del 20-J, i fins i tot peticions per al president de l'Executiu: «Aznar dimiteix, el poble no t'admet». A la porta del Sol de Madrid, lloc on va acabar la manifestació, els càntics es tornaren a repetir, per afegir-se al manifest que llegiren Pedro Almodóvar, Leonor Waitling i Fernando Fernán-Gómez, però per sobre de tots, dos de molt concrets: «No a la guerra» i «Dimissió», en un missatge clar que la ciutadania volia fer arribar al Govern espanyol. La manifestació conclogué amb la lectura d'un manifest en el qual es va assenyalar que la guerra és «immoral i il·legítima» i que la implicació en aquesta «ens convertirà en agressors directes del poble iraquià» i suposarà «un perill de fallida democràtica interna i un greu procés de regressió de drets civils i de la llibertat».

A part de la multitudinària manifestació de Madrid, a Barcelona es reuniren més d'un milió de persones per dir «No a la guerra» i en ciutats com Sevilla, Màlaga, la Corunya, València i Saragossa, entre altres, els ciutadans també es mobilitzaren per tal de fer evident la seva repulsa. Una hora abans que a Madrid, començava a Barcelona una altra marxa pacifista. Aquesta es dugué a terme des del passeig de Gràcia i acabà a la plaça de Tetuan. Devers 1.300.000 persones caminaren darrere de dues grans pancartes: la dels ciutadans anònims de la societat civil, sota el lema «Aturar la guerra és possible»; i una altra amb el lema «Per la pau, aturem la guerra», duita per la plataforma Aturem la Guerra.