La Secció Tercera del Penal de l'Audiència Nacional ha assenyalat en una resolució que un jutge de Vigilància Penitenciària no té competències per excarcerar d'ofici els presos etarres ni tan sols perquè accedeixin a la llibertat condicional. El tribunal justifica així la revocació que ha decidit la jutgessa Ruth Alonso del tercer grau i la llibertat condicional de Pedro Narbarte Gil, condemnat el 1998 a vuit anys de presó per col·laboració amb ETA.
La jutgessa de Vigilància Penitenciària de Bilbao, Ruth Alonso, ja es va veure a l'ull de l'huracà per la concessió del tercer grau a l'etarra Ramón Gil Ostoaga, que es va acabar suïcidant. A partir d'ara, Alonso no podrà tornar a concedir d'ofici cap tercer grau a cap terrorista, ni modificar el seu grau penitenciari.
En el cas concret de Narbarte Gil, aquest haurà d'acabar de complir la condemna. El col·laborador etarra n'ha complert les tres quartes parts i es trobava en llibertat condicional des de juny de l'any passat. Dimarts va ser detingut de nou per ordre de l'Audiència Nacional i es va decretar el seu ingrés a la presó, per assegurar l'efectivitat del recurs aprovat ahir. Es tracta del primer recurs contra una decisió d'un jutge de Vigilància Penitenciària resolt per l'Audiència Nacional després que la de Biscaia s'hagué inhibit a favor. L'argument de la Secció Tercera és que la jutgessa Alonso només pot obrar per via de recurs, que és precisament com s'exerceix el control jurisdiccional de l'activitat de l'Administració penitenciària.
Un jutge de Vigilànica Penitenciària només podria intervenir en el cas que el canvi de grau tingués lloc quan resolgués un recurs contra una actuació determinada de l'Administració penitenciària. L'acte no entra a l'arrel de l'assumpte, és a dir, si el condemnat compleix els requisits necessaris per accedir al tercer grau, només si la jutgessa de Vigilància és competent per determinar la reclassificació.
L'acte recorda que, segons la Llei General Penitenciària, la proposta de classificació ha de ser formulada per les juntes de tractament de les presons, previ estudi de l'intern i cada sis mesos com a màxim. Narbarte no ha tingut el beneplàcit de la junta de la presó de Basauri per majoria, encara que el jurista i el psicòleg sí que havien votat a favor de la seva progressió. El col·laborador etarra no ha recorregut contra la seva permanència en el segon grau, però ha enviat un escrit a la jutgessa Alonso per demanar-li la llibertat condicional.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.