L'absència de Mayor Oreja permet al Govern basc aprovar els pressuposts

'Josu Ternera', Otegi i la socialista Mendía tampoc no estigueren presents a la votació

Mayor Oreja arribà tard a la votació i demanà disculpes.

TW
0

El Govern basc ha aconseguit, contra tot pronòstic, aprovar el seu projecte de Pressuposts. En una rocambolesca sessió, que amb prou feines va durar una hora, el tripartit va decidir no replicar els partits de l'oposició davant de l'absència de quatre parlamentaris. La més notable, la del president del Grup parlamentari del PP basc, Jaime Mayor Oreja, que va arribar tard.

Després va demanar disculpes i va assumir que no havia estat a l'altura de les circumstàncies. També va faltar la socialista Idoia Mendía, de baixa per maternitat, i els abertzales José Antonio Urrutikoetxea, àlies 'Josu Ternera', i Arnaldo Otegi. Batasuna va dir que el primer fugit de la Justícia no va acudir per «causes de força major», mentre que el segon es va absentar per malaltia.

Només hi va haver tres intervencions en el debat dels Pressuposts: la del portaveu parlamentari de Batasuna, Antton Morcillo; la parlamentària del PSE Pilar Unzalu; i Antonio Damborenea pel PP. Tots ells van anunciar el rebuig dels seus partits als comptes del Govern basc i, efectivament, així ho van expressar en una votació que portarà cua.

La majoria de l'oposició no es va poder plasmar en la mateixa a causa de les absències de quatre dels seus parlamentaris. La més vistosa, la del president del Grup parlamentari del PP, Jaime Mayor Oreja, que es va presentar a la seu del Parlament basc quan la votació ja havia començat. Com assenyala el reglament de la Cambra, aquest fet li va impedir l'accés a l'hemicicle. Mayor Oreja havia sortit de Madrid cap a les 7.30 hores, després de participar en el Comitè Executiu del PP de dijous.

Major Oreja va demanar disculpes per no haver estat a l'altura de les circumstàncies. Va assegurar que va pecar d'ingenuïtat en no haver mesurat «la capacitat de trampa dels partits del Govern basc» però, en tot cas, va reconèixer que «tot i això, havia d'haver arribat abans. Reconec l'equivocació que he comès i només puc demanar perdó per una absència que no s'havia d'haver produït».