El Suprem nega l'indult a Galindo i als condemnats del cas Lasa-Zabala

El Tribunal destaca l'«extraordinària» gravetat dels fets i de les penes

TW
0

El Tribunal Suprem s'ha mostrat contrari que es concedeixi l'indult total de l'exgeneral de la Guàrdia Civil Enrique Rodríguez Galindo i dels altres quatre condemnats pels segrests i assassinats dels presumptes etarres José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala, el 1983.

Segons fonts jurídiques, el Suprem, com a tribunal sentenciador, ha remès al Ministeri de Justícia un informe desafavorable a les peticions d'indult per a Galindo, per a l'exgovernador civil de Guipúscoa, Julen Elgorriaga i per als exagents Àngel Vaquero, Felipe Bayo i Enrique Dorado.

Entre els arguments per rebutjar la concessió de gràcia, l'alt tribunal destaca l'«extraordinària gravetat dels fets i conseqüentment de les penes imposades», ja que van ser condemnats a penes d'entre 75 i 71 anys de presó, i recorda que poden acollir-se als possibles beneficis penitenciaris que els corresponen com a penats.

En l'informe, Joaquín Delgado, el magistrat ponent de la sentència del Suprem, que va augmentar en quatre anys les penes fixades per l'Audiència Nacional, recorda que en aquest cas es donen les circumstàncies que es van tenir en compte en altres sumaris, com el «cas Marey», per concedir l'indult parcial a l'exministre José Barrionuevo o a l'exsecretari d'Estat Rafael Vera.

Llavors, es va valorar per atorgar aquesta mesura de gràcia, els «molts anys transcorreguts» des de l'execució dels fets fins que es van jutjar i haver desaparegut el perill de nous fets delictius similars. L'informe del Suprem explica que en el «cas Lasa-Zabala» també han passat gairebé vint anys i han desaparegut les circumstàncies concurrents en el moment de la comissió, així com la possibilitat que vagin a cometre nous fets delictius similars, però ha pesat més per oposar-se a l'indult l'«extraordinària gravetat dels fets» i les altes penes que els van ser imposades per aquests fets.