ETA mata a tirs un guàrdia civil i en fereix un de greu a Madrid

Un activista fou detingut a l'instant dins un cotxe bomba i l'altre després a Donostia

Explosició controlada del vehicle bomba.

TW
0

ETA ha reaparegut de la manera més sanguinària. Dos membres de la banda armada assassinaren ahir un agent de la Guàrdia Civil i en feriren un altre en un tiroteig que es va produir en una benzineria de la localitat madrilenya de Collado Villalba, quan els dos guàrdies civils s'hi acostaren per identificar-los. Els dos etarres, un dels quals va aconseguir fugir, duien un cotxe bomba que l'Institut Armat va fer explotar posteriorment de manera controlada. ETA el volia col·locar presumiblement a Madrid, durant les festes nadalenques.

Els fets es produïren cap a les 15.40 hores. Els dos agents de la Guàrdia Civil, pertanyents a la caserna de la Benemèrita de Collado Villaba, s'aproparen a un Ford Escort blau, amb matrícula de Màlaga, que era a devers 200 metres d'una benzineria de BP, situada al quilòmetre 38 de l'A-6.

En acostar-s'hi per demanar-los la documentació, un dels terroristes va disparar a un dels agents, que va rebre almenys dues bales a boca de canó, una al braç i l'altra a l'abdomen. L'agent va ser atès durant més de 20 minuts, però no es va poder fer res per salvar-li la vida.

Antonio Molina, de 30 anys, casat i amb una filla, era natural de Melilla i feia cinc anys que estava destinat a la caserna de Collado Villalba. El seu pare és també guàrdia civil, destinat a la frontera entre Melilla i el Marroc. Allà tenia sol·licitada una plaça per a una futura destinació l'agent assassinat ahir per ETA.

L'altre agent va rebre un tir en un braç, motiu pel qual l'haguere de traslladar a l'hospital Puerta del Hierro, encara que afortunadament la seva vida no corre perill. Un dels terroristes va resultar igualment ferit de gravetat en el tiroteig, i va ser detingut. Aquest és Gotzon Aramburu Sudupe, membre d'un grup de suport al comando Donosti. Aramburu Sudupe, nascut el 1975, va ser detingut el març del 1999 a Hernani.

L'Audiència Nacional el va deixar llavors en llibertat provisional a l'espera que es declari ferma la sentència condemnatòria, a pesar d'haver estat condemnat a cinc anys de presó per delicte de col·laboració amb banda armada. En el seu macabre historial figura més d'un centenar d'accions de violència de carrer comeses entre el novembre del 1993 i el març del 1997.

El segon terrorista va davallar del Ford Escort i va fugir per l'autovia en direcció a Segòvia. Segons fonts policíaques que es remeten a les declaracions de testimonis directes, va aturar un Renault Clio a punta de pistola i va partir amb la seva conductora, a qui va alliberar pocs minuts després. Jesús María Etxeberria Garaikoetxea, natural d'Errenteria (Guipúscoa), fou detingut hores després a Donostia.