L'Església aprova un text contra el terrorisme sense el suport de 13 bisbes

El document ha estat votat en contra per cinc prelats catalans i per tres de bascs

El portaveu , Juan José Asenjo, i el bisbe auxiliar de Madrid, Eugenio Romero.

TW
0

Amb vuit vots en contra i amb cinc abstencions els bisbes espanyols aprovaren ahir el document sobre el terrorisme, en el qual qualifiquen el nacionalisme totalitari d'ETA de «greument immoral» i afirmen que «no és moral qualsevol manera de propugnar la independència i la creació de cap nou Estat». Els vots en contra provenien de cinc bisbes catalans i de tres de bascs.

Les nacions, aïlladament considerades, no tenen un dret absolut a decidir sobre el seu destí, diu el document, el qual afegeix que «la doctrina social de l'Església reconeix un dret real i originari d'autodeterminació política en el cas d'una colonització o d'una invasió injusta, però no en el d'una secessió».

El text, fet públic amb la categoria d'«Instrucció pastoral» sobre «la valoració moral del terrorisme a Espanya, de les seves causes i de les seves conseqüències», diu referint-se a ETA que el terrorisme és una realitat intrínsecament perversa, mai no justificable, que s'ha de qualificar d'«estructura de pecat».

La instrucció no obliga els bisbes que han votat en contra "el vot és secret" encara que el portaveu de la Conferència, Juan José Asenjo, afirmà que «seria una temeritat si no acceptassin la col·legialitat i el sentiment de la majoria».

El document, que va tenir 63 vots favorables, consta de cinc capítols desenvolupats al llarg de 22 folis, en els quals jutja moralment el terrorisme.

A l'Estat espanyol, diuen els bisbes, el terrorisme d'ETA «s'ha convertit des de fa anys en la més greu amenaça contra la pau, perquè atempta cruelment contra la llibertat de les persones i cega el coneixement de la veritat, dels fets i de la nostra història».

«En parlar de terror ens referim a la violència criminal indiscriminada que provoca un efecte molt major que el mal directament causat, a través d'una amenaça dirigida a tota la societat».

Les accions terroristes, afegeix el document, «no es refereixen només a un acte o a algunes accions aïllades, sinó a tota un complexa estratègia posada al servei d'una finalitat ideològica...». «El recurs al terror, juntament amb l'intent de la seva justificació política davant de la societat que s'aterreix, és allò que dóna un caràcter específic a la violència terrorista que la distingeix d'altres tipus de violència».

Segons els bisbes, «en la ideologia marxista revolucionària, a la qual molts de terrorismes s'adscriuen, entre aquests el d'ETA, és normal voler justificar les seves accions violentes com la resposta necessària contra una suposada violència estructural anterior a la seva, exercida per l'Estat».

«S'ha de denunciar sense embuts aquesta concepció iniqua, contrària a la moral cristiana, que pretén equiparar la violència terrorista amb l'exercici legítim del poder coactiu que l'autoritat exerceix», diu el text.