El PSOE queda a 3'9 punts del PP, al qual supera en vot directe

En l'anterior enquesta, el PP treia quatre punts al PSOE en vot directe i en vot més simpatia. IU es convertiria en la tercera força més votada, amb el 3'5%, per sobre de CiU, amb un 2'5, i PNB, que aconsegueix l'1'1%. Al 29'8% dels enquestats que no sap o no contesta s'ha de sumar un 13% de vots nuls o en blanc. Però aquestes dades canvien en aplicar l'estimació del CIS, que adverteix en la pròpia enquesta que «l'aplicació a les mateixes dades d'altres models podria donar lloc a estimacions diferents». L'explicació que dóna el Centre per justificar la seva interpretació de les respostes és que «els indicadors intenció de vot i intenció de vot+simpatia són dades directes d'opinió i no suposen ni proporcionen per si mateixos cap projecció d'hipotètics resultats electorals».

Segons aquesta estimació, el PP revalidaria la seva victòria del 2000 amb un 41 per cent dels vots. Per darrere, el PSOE aconseguiria un 37'1%; IU, el 5'4%; CiU, el 4%; l'1'5% per al PNB; i l'1'2% per al BNG. Els socialistes continuen retallant la distància al PP. En les successives enquestes del Centre, el PSOE ha anat retallant aquesta distància fins a baixar dels quatre punts. Referent a les comunitats autònomes, en intenció de vot, el PSOE mantindria cinc de les sis autonomies que ara ostenta: Andalusia, Astúries, Aragó, Castella-la Manxa i Extremadura. El PP seria la força més votada en nou autonomies (Balears, Canàries, Cantàbria, Castella i Lleó, Galícia, Madrid, Múrcia, La Rioja i Comunitat Valenciana), així com a Ceuta i Melilla. S'hauria de sumar la victòria d'UPN a Navarra.

Però l'estimació del CIS també modifica el panorama polític en les autonomies, especialment a Aragó, on el Centre atribueix al PP el 35'1% dels vots, pel 33'1 al PSOE. En intenció de vot, els socialistes aragonesos treuen un punt als populars.