Segrest de vint nins a l'Hospitalet

En conèixer el segrest dels infants, forces policíaques desallotjaren el col·legi i traslladaren els alumnes a un institut pròxim, on foren recollits pels seus familiars. Des del primer moment el comissari Carlos Rubio, expert en negociacions amb segrestadors, establí contacte amb el jove a través de la porta de l'aula, des de la qual l'al·lot li demanà un milió i mig d'euros per desistir de la seva acció. Després de diverses ofertes i de contraofertes, el comissari aconseguí rebaixar aquesta petició a un milió d'euros, i li assegurà que els anava a cercar a canvi de l'alliberament de 16 alumnes, condició a la qual accedí el segrestador.

En la negociació també participaren familiars del mateix jove, que es mostrava serè i que, segons es va saber després, no havia pensat cap pla de fugida. En qualsevol cas, la Policia tenia un cert temor per la reacció de l'al·lot, ja que «en algunes ocasions ha demanat coses irracionals» i «té problemes de conducta». Quan eren les 19.00 hores, el centre sol·licità al segrestador poder dur pizzes als quatre infants que encara estaven retinguts. En obtenir el consentiment, un agent camuflat de repartidor aprofità l'avinentesa per reduir l'assaltant sense que es registrassin danys personals.

Durant el segrest, s'informà que s'havia vist com els infants retinguts es mantenien prop de la finestra i com el jove amenaçava una nina amb una ganiveta al coll. Els menors abandonaren cap a les 19.45 hores el col·legi acompanyats pels seus pares i entre aplaudiments de la gent que s'acaramullava a l'exterior. Una de les nines afirmà que el segrestador només els demanava que «callassin». Els infants afrontaren el segrest amb «normalitat» i «cordialitat», contràriament als seus pares, «que han viscut una malson terrible», segons assenyalà la consellera d'Ensenyament, Carme Gil.