Uns cent mil manifestants omplen Donostia contra el 'nacionalisme obligatori'

El Govern central, PP, PSOE, i familiars de víctimes d'ETA secundaren la concentració

Es visqué un moment de tensió quan es penjà a un balcó una pancarta a favor de l'acostament de presos.

TW
0

Cent mil persones van prendre ahir els carrers de Donostia, convocats pel col·lectiu ciutadà «Basta ya», per protestar contra ETA i contra el «nacionalisme obligatori» i en favor d'«un País Basc plural», l'estatut i la Constitució. La manifestació va sortir dels jardins d'Alderdi Eder, al centre de Donostia encapçalada per una pancarta amb el lema de la marxa «Constitució i Estatut, sí. Nacionalisme obligatori, no», portada per l'escultor Agustín Ibarrola, i familiars de víctimes de l'organització ETA.

En la marxa, en la qual onejaven banderes espanyoles, republicanes, ikurrinyes, també van participar els ministres espanyols de Justícia, José María Michavila; d'Interior, Àngel Acebes; i d'Exteriors, Ana Palacio, així com diversos dirigents del Partit Socialista i del Partit Popular. Amb crits de «Llibertat» o «Ibarretxe i Arzalluz al Tribunal Penal», en al·lusió al lehendakari, Juan José Ibarretxe, i al president del PNB, els manifestants es van pronunciar en contra del nacionalisme excloent i en favor de la pluralitat política.

La marxa, que va transcórrer enmig d'un impressionant dispositiu de seguretat, que va incloure la retirada de tots els vehicles del recorregut de la manifestació i la revisió de totes les papereres, va tenir un moment de tensió, quan en un balcó una persona va penjar una pancarta en favor de l'acostament dels presos d'ETA a Euskadi, fet que causà la indignació dels manifestants.

La manifestació «obre una gran porta a la llibertat», va afirmar el ministre d'Interior, Àngel Acebes, durant la marxa, sobre la qual flotaven multitud de globus de colors amb la frase «Ja n'hi ha prou». «Reivindicam un País Basc plural en el qual tinguin els mateixos drets nacionalistes i no nacionalistes, que no existirà fins que ETA sigui políticament i socialment derrotada», afirmà un manifest llegit al final de la manifestació.