El Govern basc recorre la Llei de partits davant el Constitucional

El registre del recurs per part del Govern basc es produeix després que el 5 de setembre PNB i EA presentaren al Parlament basc una iniciativa en la qual proposaven que fos aquesta institució la que l'interposàs, però el seu soci de govern, IU-EB, recordà la seva preferència perquè ho presentàs el Govern basc en lloc del Parlament, per evitar que la presència de Batasuna «distorsioni» el debat.

En el seu recurs, el Govern de Vitòria al·lega que la Llei «restringeix drets fonamentals constitucionalment reconeguts», tals com el d'associació política, llibertat ideològica i participació en els assumptes públics», com també els recollits al Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals del 4 de novembre de 1950.

Pel gabinet Ibarretxe, la Llei de partits conté obligacions i límits contraris al pluralisme polític i que, a més, «se superposen i dupliquen» els establerts en el Codi Penal. Així mateix, creu que no observa el principi d'«non bis in idem» perquè sanciona conductes ja castigades com a delictes en el Codi Penal, entre les quals se citen en el recurs els d'associació il·lícita, apologia del terrorisme, enaltiment o col·laboració amb banda armada.

En opinió del Govern basc, la Llei de partits no s'até als principis de legalitat penal i proporcionalitat, ja que defineix les causes d'il·legalitat a través de formulacions «obertes, imprecises i redundants», i tampoc no garanteix la presumpció d'innocència, per la qual cosa «afecta el dret de tutela judicial efectiva».