El debat de política general que es dugué a terme ahir al
Parlament de Vitòria va servir perquè el lehendakari, Juan José
Ibarretxe, anunciàs que la setmana que ve iniciarà trobades
bilaterals amb «totes» les forces polítiques de la Cambra perquè
participin en la posada en marxa d'un nou pacte polític per a la
convivència, que es plantejarà al Govern central i que hauria de
ser ratificat per la societat basca en un referèndum. Aquest pacte
inclouria el dret del poble basc a l'autodeterminació i a ser
consultat sobre el seu futur, que es reconegui la nacionalitat
basca, les relacions amb Navarra i el País Basc francès, un poder
judicial basc autònom, un règim de garanties per part de l'Estat i
la participació directa a Europa.
Ibarretxe va avançar, a més, la seva voluntat d'arribar «fins al
final» en els acords recollits en el dictamen d'autogovern, el
procés del qual va obrir a totes les sensibilitats polítiques. En
aquest sentit, va dir que a banda de les pròximes reunions amb tots
els partits, també traslladarà les seves propostes als agents
econòmics, socials i culturals per, posteriorment, informar la
societat basca sobre els acords que s'assoleixin. Després d'aquests
tràmits, el Govern basc es compromet a elaborar i a presentar en el
termini màxim de dotze mesos un esborrany que donaria pas a la
proposta definitiva, la qual hauria de ser ratificada, en la seva
darrera fase, en referèndum per part de la societat basca.
El nou pacte polític per a la convivència està basat en el
reconeixement de la identitat nacional basca i en la lliure
associació a un estat plurinacional, i es compon de deu punts
partint de l'aprofundiment de l'autogovern. Així, proposa el
reconeixement del poble basc a ser consultat per decidir el seu
futur i el reconeixement de la capacitat plena per regular i
gestionar la realització de consultes democràtiques a la societat
per via de referèndum. També planteja que es reconegui «amb tota
naturalitat» la nacionalitat basca, a efectes jurídics, polítics i
administratius.
Respecte de les relacions amb Navarra i el País Basc francès,
Ibarretxe vol que es reconegui la llibertat de Navarra a establir
els vincles polítics que consideri adequats i s'aprofundeixi en el
marc de relacions entre «els territoris bascs situats a ambdós
costats dels Pirineus per estrènyer els especials llaços històrics,
socials i culturals existents».
D'altre costat, el lehendakari anuncià que el Govern basc
actuarà en 19 matèries no transferides, entre les quals l'actuació
més destacada és l'ampliació unilateral de l'Ertzaintza amb 200
agents, sense acord amb el Ministeri de l'Interior.
Ibarretxe aplica així el mandat del Parlament basc del 12 de
juliol que l'instava a assumir competències no transferides, encara
que en la resta de camps la majoria de les iniciatives seran
actuacions parcials, per exemple, legislant sobre paradors de
turisme o amb programes per millorar la vida dels presos, sense que
això suposi passar a dirigir els paradors o les presons.
El lehendakari Ibarretxe explicà ahir al Parlament basc les
passes per a la independència. Els plantejaments són:
Obrir un procés a partir de la legalitat vigent.
Elaborar en dotze mesos una proposta sobiranista i sotmetre-la a
referèndum.
Aconseguir el reconeixement de la identitat nacional basca.
Sobirania compartida i amb garanties.
Lliure associació a un Estat espanyol plurinacional.
Configuració d'un poder judicial basc autònom.
Presència basca directa en les institucions europees.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.