El rei Joan Carles presidí ahir el solemne acte d'obertura del
nou any judicial, que estarà marcat pel procés d'il·legalització de
Batasuna, qüestió que centrà el discurs del fiscal general de
l'Estat i que fou obligatòriament absent de l'al·locució del
president del Tribunal Suprem.
Aquest darrer, Francisco José Hernando, que també presideix la
sala especial que haurà de pronunciar-se sobre les demandes
d'il·legalització de la coalició abertzale presentades pel Govern i
pel ministeri públic, eludí parlar d'un assumpte en el qual actuarà
com a instructor i ponent i dedicà la major part de la seva llarga
intervenció a la situació jurídica dels estrangers a l'Estat
espanyol.
Després del seu discurs, el rei va declarar obert el nou any
judicial i aixecà la sessió, moment en què es formaren als
passadissos del Tribunal Suprem els habituals «corralets» en els
quals el tema estrella va ser, inevitablement, l'aplicació de la
Llei de partits polítics, reprenent així el fil del discurs amb el
qual el fiscal general, Jesús Cardenal, havia obert l'acte.
Per Cardenal, la Llei de partits ha definit un abans i un
després en l'enteniment del pluralisme polític com a valor superior
de l'ordenament jurídic». El fiscal general afegí que «el normal
funcionament del sistema constitucional exigeix tant de vigor a la
defensa del principi de participació política com a la creació d'un
marc jurídic que neutralitzi els intents de destrucció de la
convivència democràtica». Va afegir, a més, que el terrorisme
«continua representant una terrible amenaça», però va indicar que
«la finalitat d'enfonsament institucional perseguida pel fanatisme
terrorista provoca justament l'efecte contrari», que és el
reforçament de les institucions de l'Estat de Dret.
El fenomen del terrorisme també va ser present en l'al·locució
d'Hernando, que després de saludar els assistents a l'acte i,
especialment, els jutges i magistrats que s'han incorporat a la
carrera el darrer any, va dedicar les seves primeres paraules a
recordar el magistrat de l'Audiència Provincial de Bilbao José
María Lidón, assassinat per ETA el passat 7 de novembre.
La resta de la seva intervenció va estar dedicada a ressaltar la
necessitat d'ordenar la «immigració econòmica massiva» "un fenomen
sobre el qual destacà que ha sorgit «una intensa atenció i un ric
debat» en tots els aspectes «de la vida pública i social de
l'Estat»" a través d'una regulació legal «que no admet demora ni
tampoc dubtes».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.