El ple del Congrés va aprovar ahir, reunit en sessió
extraordinària, una proposta de resolució promoguda pel PP i el
PSOE per la qual s'insta el Govern a presentar una demanda davant
de la Sala Especial del Tribunal Suprem per reclamar la
il·legalització de Batasuna i de les seves dues darreres marques
electorals (Herri Batasuna i Euskal Herritarrok). Després de
gairebé dues hores i mitja de debat, la votació de la proposta va
registrar un suport de 295 diputats del PP, PSOE, CC i PA en una
sessió en la qual els socialistes acusaren els qui s'oposaren a la
iniciativa de seguir «criteris d'oportunitat», encara que afirmaren
preferir el diàleg a la confrontació amb ells, referint-se al PNB.
Els populars foren més durs i s'acarnissaren amb els diputats del
PNB, que convidaren «a decidir amb qui volen estar, perquè no és
possible el desdoblament dialèctic».
En el debat, en el qual votaren en contra els 10 diputats
prevists (PNB, EA, ERC i IC-V) i optaren per l'abstenció 29
diputats dels grups parlamentaris de CiU, IU, BNG i CHA, més dos
que es confongueren, el portaveu popular, Luis de Grandes, va
assenyalar que «no es poden rebutjar les accions d'ETA i, alhora,
autosituar-se com a defensor del vincle de la inacció davant de
Batasuna». De Grandes va dir veure el PNB «ancorat en l'autisme
polític» i va denunciar que els seus arguments en contra de la Llei
de partits són «un relat inacceptable orientat a tapar la misèria
de Batasuna, potser amb la intenció de disfressar en això les seves
pròpies contradiccions i servituds».
«No és acceptable mirar cap a una altra banda per no veure el
que Batasuna és "va asseverar. No és acceptable acusar
d'electoralisme els qui estam defensant la vida i la llibertat,
mentre el PNB mira cap a Batasuna supeditant la seva posició només
al càlcul dels vots que vol guanyar». En aquesta línia, el popular
va proclamar que Batasuna és «la màscara» d'ETA i «una deformitat»
en el sistema polític, motiu pel qual el Parlament ha d'assumir la
«responsabilitat històrica» d'excloure-la de la legalitat. De
Grandes va insistir que no hi cap la indiferència ni «esperar amb
els braços plegats», i en al·lusió a CiU, va recalcar que el temor
per la implicació del Parlament en aquest procés d'il·legalització
només es pot «invocar com a excusa». «El fracàs del Parlament seria
no haver inclòs les conductes antidemocràtiques de Batasuna en la
Llei de partits», va recordar.
Per la seva banda, el portaveu del grup socialista, Jesús
Caldera, va assegurar que els qui s'oposen a la iniciativa
d'il·legalització ho fan «seguint criteris d'oportunitat», però va
dir estimar-se més dialogar amb ells en lloc de coincidir en la
confrontació. Després de recordar que la Llei de partits del 1978
ja preveia la possibilitat de dissoldre un partit per l'autoritat
judicial, i va subratllar que només hi «ha un dret que no té
límits: el dret a la vida». Així, va assenyalar que Batasuna «no
pot ser legal si nega el dret a la vida».
Caldera va subratllar que no té dubtes que tots els grups
polítics amb representació parlamentària condemnen el terrorisme i
va assenyalar que «en el futur el PSOE s'estima més acostar
actituds abans que reforçar la confrontació». El socialista, Jesús
Caldera, va remarcar que no s'«ha de consentir» que «el dret
d'associació permeti que s'enlairi una activitat destinada a
destruir el sistema» i es va demanar «si és imprescindible suportar
com a legals les organitzacions l'activitat de les quals suposa un
atemptat a la vida». «Per això "va dir el portaveu socialista al
Parlament" s'ha aprovat la Llei de partits, per afrontar el risc
més persistent contra la democràcia: el terrorisme i el seu braç
polític».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.