L'economia espanyola creixerà enguany menys del previst a causa
de la crisi borsària i de la frenada en el creixement del comerç
mundial. Així ho ha anunciat el Govern, que revisà ahir la seva
previsió de creixement des del 2'4 al 2'2 per cent. Les previsions
macroeconòmiques en les quals es basaran els Pressuposts del 2003
aprovats pel Consell de Ministres posposen la recuperació, xifrant
en el 3 per cent l'increment del PIB per al pròxim exercici, cosa
que implica que l'Estat mantindrà un diferencial positiu d'un punt
respecte de la mitjana de la UE i que crearà 280.000 noves
ocupacions.
El vicepresident econòmic, Rodrigo Rato, va culpar del nou
escenari per enguany la «restricció financera» que s'ha produït com
a conseqüència de les caigudes borsàries als països de l'OCDE i el
fet que el creixement del comerç mundial hagi estat inferior a l'1
per cent, mentre que les previsions inicials preveien un increment
del 6 per cent. El Govern també basa la seva previsió de creixement
per enguany en un tipus de canvi euro/dòlar pròxim a la paritat i
en un preu del barril de petroli d'uns 24 dòlars.
Rato va relacionar les caigudes borsàries amb la falta de
fiabilitat de les dades comptables de certes empreses, que estan
introduint «inestabilitat» en els mercats de capitals i que afecten
el creixement de les principals economies desenvolupades,
especialment els Estats Units i la UE. A Espanya, tanmateix, el
petit inversor manté encara els seus estalvis a la borsa, assegurà
el ministre, el qual va demanar als agents econòmics que no
generalitzin sobre les caigudes borsàries, ja que a la borsa
espanyola hi ha tres sectors que han registrat pèrdues i quatre que
han tingut beneficis.
La crisi internacional «està resultant pitjor del que es preveia
inicialment», va reconèixer el vicepresident, si bé va insistir que
Espanya està creixent per sobre de la mitjana de l'OCDE amb una
creació d'ocupació «clarament positiva». Va admetre que encara hi
ha certs «riscs» en l'economia espanyola, com les «tensions
inflacionistes», majors que a la resta de la zona euro a causa de
la major pressió de la demanda interna, però que no afecten la
competitivitat exterior.
Malgrat el fet que rebaixa la seva previsió de creixement per
enguany, el Govern considera que Espanya manté encara una dinàmica
positiva, integrada per un creixement lleugerament a la baixa del
consum privat "passa del 2'2 a l'1'9 per cent" i per una evolució
pitjor de la prevista en la inversió en béns d'equip, relacionada
amb l'atonia dels mercats internacionals i amb la falta de
perspectives d'una demanda externa que justifiqui noves inversions.
El comportament del consum públic és més dinàmic i ha passat del 2%
previst al 3%. La construcció manté un cicle molt intens de
creixement, aportant a la inversió un 4'5 per cent en lloc del 4'3
per cent previst. L'aportació de la inversió en equip es revisa a
la baixa i ha passat del 2'2 per cent a l'1'3 per cent.
Banc d'Espanya
La desacceleració de l'economia «ha assolit terra» en el segon
trimestre del 2002, ja que ha experimentat un creixement interanual
«del 2%». Així ho afirma el Banc d'Espanya al seu darrer butlletí,
en el qual explica que la despesa de les famílies, «que han
continuat apel·lant a l'endeutament» per consumir i comprar
habitatges, continua sent el motor de la demanda interna.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.