L'estret de Gibraltar constitueix una zona d'estratègica
importància a l'extrem sud-oest europeu, on no només es troba el
penyal del mateix nom, pel qual l'Estat espanyol i el Regne Unit
estan en negociacions des de 1961, sinó que també allotja l'illot
Perejil (Leila en àrab), causa visible de la nova crisi que ha
esclatat entre Madrid i Rabat. La disputa entre l'Estat espanyol i
el Marroc per aquell illot de 13'5 hectàrees, ubicat a tan sols 200
metres de la costa africana i a uns 10 km de la ciutat espanyola de
Ceuta, al nord marroquí, i l'estatut del qual és ambigu, és vista
en molts casos com l'«arbre que amaga el bosc». Per l'estret de
Gibraltar passen cada any més de 70.000 vaixells, segons l'Institut
Internacional d'Estudis Estratègics (IISS). També per l'estret, 15
km de llarg del qual separen el continent europeu de l'africà,
travessa un gasoducte de 2.200 km que transporta gas algerià cap a
Espanya, Portugal i la resta de la xarxa europea. A més, és una
zona marítima de rellevància, un pas clau de la immigració
clandestina cap a Europa i també del tràfic de drogues i de
contraban.
Per la premsa, no només l'espanyola, i per alguns protagonistes
de l'actual crisi hispanomarroquina, darrere de la desembarcada de
gendarmes marroquins a l'illot rocós i deshabitat l'11 de juliol,
hi ha les aspiracions del regne alauita de posar fi a la presència
espanyola al nord d'Àfrica: és el reclam de Rabat sobre els
enclavaments espanyols de Ceuta i Melilla, convertits en els anys
80 en ciutats autònomes d'Espanya. En aquest sector hi ha tres
illes més sota sobirania espanyola: l'arxipèlag de les Chafarinas,
el penyal d'Espigones i el de Vélez de la Gomera. «Des d'ara, els
indrets espanyols al Marroc estan condemnats, per la història, a la
desaparició», va afirmar el diari marroquí Aujourd'hui li Maroc. En
aquest contenciós alguns analistes i diplomàtics inclouen els
desacords entre Espanya i el Marroc per la pesca i les posicions
favorables al Front Polisario que, segons Rabat, manté Madrid en el
conflicte del Sàhara occidental.
Un altre factor de discòrdia entre ambdós països del qual poc es
parla va ser l'autorització concedida per l'actual Govern espanyol
al grup Repsol per a la prospecció petroliera per sis anys al llarg
de les illes Canàries. Rabat exigeix des de desembre passat que es
discuteixi sobre això. La premsa espanyola sosté que quan
avançassin les negociacions hispanobritàniques per Gibraltar "la
darrera colònia que hi ha a Europa", el Marroc aprofitaria per
reafirmar els seus reclams de sobirania al nord del país. L'endemà
del desembarcament marroquí a Perejil, el secretari del Foreign
Office, Jack Straw, va anunciar per primera vegada que la Gran
Bretanya està disposada a compartir la sobirania de Gibraltar.
Espanya va cedir Gibraltar a la Gran Bretanya el 1713 pel Tractat
d'Utrecht. «Per una sèrie d'analogies amb altres contenciosos que
estan en via de solució, el Marroc pensa que és el moment de
plantejar una situació que històricament considera que no ha de
continuar existint, i és la presència d'Espanya al nord d'Àfrica»,
comentà l'ambaixador espanyol a Rabat, cridat a consultes a
Madrid.
Vinculat a Portugal fins el 1581, l'illot de Perejil, el nom en
espanyol del qual obeeix al fet que allà creix abundant julivert
salvatge, va tenir presència espanyola des del 1808 fins al 1956,
quan va concloure el protectorat espanyol al nord del Marroc. Des
de llavors, forces espanyoles i marroquines s'han desplegat
temporalment a l'illot. Madrid afirma que des de fa més de 40 anys
«ambdós països es van comprometre a no instal·lar-se de manera
permanent» a l'illot, en justificar la seva intervenció militar del
17 de juliol per desallotjar els soldats marroquins allà
instal·lats. Va acusar Rabat d'haver trencat aquest acord l'11 de
juliol en desplegar un «lloc de vigilància militar». Rabat va
respondre que Leila és a les seves aigües territorials.
Les relacions entre Rabat i Madrid s'han deteriorat notablement
en els darrers 15 mesos. Al començament de la crisi se situa el
fracàs de les negociacions entre el Marroc i la UE per renovar un
acord sobre pesca. Mesos després, el Marroc va cridar a consultes
el seu ambaixador a Madrid i es va ajornar una cimera
hispanomarroquina. Així mateix, el conflicte del Sàhara Occidental,
que el Marroc va annexionar el 1975 quan Espanya es va retirar de
la seva antiga colònia a la mort del dictador Francisco Franco, és
una altra divergència bilateral. El Front Polisario, amb el suport
d'Algèria, reclama la seva independència.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.