El fiscal recorre l'acte contra el Santander per ser contrari a dret

El primer motiu del recurs fa referència a la necessitat de jutjar els 138 delictes fiscals per separat. El segon és la «inexistència d'indicis de la comissió del delicte» que s'atribueix als cinc directius del Banc Santander. El tercer és que el delicte fiscal del client no es va produir quan va subscriure les cessions de crèdit, sinó anteriorment, quan no va declarar l'increment de patrimoni dipositat en aquest producte.

El quart motiu al·ludeix al delicte de falsedat que la jutgessa atribueix al banc per haver facilitat noms de clients falsos, actuació que segons el fiscal no suposa una «falsedat documental». Finalment, explica que encara que el banc va dir que el titular del producte era una persona quan realment era una altra, l'entitat no va perpetrar «les alteracions cartulars o imitacions formals» característiques d'un delicte d'alteració de document per induir errors sobre la seva autenticitat.

Acte  
L'acte que es recorre és l'emès per Palacios, que inculpa per delictes fiscals i falsedat 138 clients de l'antic Santander que van adquirir sota titularitats falses les cessions de crèdit que comercialitzà el banc a finals dels 80 i que era opac a Hisenda. També s'hi inculpava sis testaferros que van prestar els seus noms i cinc directius del banc, entre ells Emilio Botín.