La jutgessa de l'Audiència Nacional Teresa Palacios considera
que el president de l'SCH, Emilio Botín, i uns quatre exalts
càrrecs més de l'antic Santander, van cometre un total de 138
delictes fiscals i un delicte de falsedat documental en el cas de
les cessions de crèdit. La jutgessa Teresa Palacios dóna per
conclosa la instrucció del cas de les cessions de crèdit, i insta
les parts personades que presentin el seu escrit d'acusació, fet
que donaria lloc a l'obertura de judici oral, o sol·licitin el
sobreseïment de la causa.
En els delictes presumptament comesos amb les cessions de
crèdit, la jutgessa considera responsable, a més de Botín, l'antic
conseller del Santander Rodrigo Echenique; el cap de l'Assessoria
Jurídica José Ignacio Uclés, el subdirector adjunt a la direcció de
sucursals, Lorenzo Solana, i el cap central comptable, Ricardo
Alonso Clavel. La jutgessa també considera que han pogut incórrer
en un delicte fiscal i falsedat totes aquelles persones que es van
prestar que s'utilitzàs la seva identitat en substitució dels
titulars vertaders de les cessions de crèdit que va comercialitzar
l'antic banc Santander.
Entre aquestes persones, la jutgessa destaca Alfonso Derqui
Barranco, a qui atribueix tres delictes fiscals i falsedat
documental continuada, i María Salat Burzón, amb dos delictes
fiscals i falsedat continuada. Els contractes de «cessió de nua
propietat de crèdits» o «cessió de crèdits que va comercialitzar el
grup Santander entre els anys 1987 i 1991, de vegades sota
titularitats falses», va permetre als clients evitar el pagament de
les retencions a Hisenda, que suposaven entre el 20 i el 25 per
cent del capital dipositat. Entre aquests anys, el Santander va fer
prop de desenes de milers d'operacions, fet que va causar un
perjudici a Hisenda, segons afirma la jutgessa, de 145.120 milions
de pessetes, procedents de 9.566 operacions en les quals la
titularitat del client estava canviada.
A l'acte de la jutgessa, que pot ser recorregut, s'afirma que,
després de diversos anys d'instrucció, es dedueix que el banc
assegurava als seus clients aquesta opacitat a Hisenda per
comercialitzar el producte. La jutgessa considera que el banc va
poder incórrer en un delicte fiscal, per cooperació o per inducció,
en haver venut un producte opac a Hisenda, a més d'un delicte de
falsedat continuada en document oficial, per haver lliurat a les
autoritats noms falsos dels titulars d'aquests productes. Palacios
rebutjà en diverses ocasions l'arxivament, que fou sol·licitat pels
representants del Banc Santander, i pel Ministeri Fiscal i per
l'advocat de l'Estat.
Obstrucció de la investigació
L'acte critica l'obstrucció de la investigació iniciada per
l'Agència Tributària que realitzà l'SCH, al·legant que no
conservava els contractes de les cessions. En opinió de la
jutgessa, «resulta inconcebible que el banc vulneràs tan
flagrantment el que ordena el Codi de Comerç respecte de la
conservació de la documentació durant 6 anys, i a més es
desprengués d'uns contractes que són el suport que necessita per
sostenir davant Hisenda la inexistència de l'obligació de practicar
retencions fiscals».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.