Arzalluz diu que la independència s'ha d'assolir en «tres o quatre legislatures»

Creu que ETA dóna arguments als qui «amenacen una altra vegada amb els tancs»

Batasuna aconseguí reunir milers de persones a Bilbao que mostraren el seu rebuig a la il·legalització.

AgènciesPalma16/06/02 0:00

«Ha arribat el moment que comencem a moure'ns a la recerca de la nostra independència a Europa? Jo diria que sí, sense dubtar. Ha arribat el moment». Aquesta afirmació la llançà ahir el president del PNB, Xabier Arzalluz, a la seu del seu partit a la localitat biscaïna d'Artea. Arzalluz també va posar data a la iniciativa. Segons va dir, en «tres o quatre» legislatures s'ha «d'haver aconseguit o encaminat», i al marge de la violència d'ETA, que només ho retarda i dóna arguments als qui «amenacen una altra vegada amb els tancs».

«Jo us deix aquí la meva idea», va dir Arzalluz, al·ludint al seu futur com a president del PNB i a la seva moltes vegades anunciada retirada, «i en tres o quatre legislatures això ha de ser o aconseguit o encaminat. Per assolir aquest objectiu, el president penebista creu que ETA «l'únic que fa és retardar-nos més encara i donar arguments al que vol impedir el nostre camí».

El president penebista va explicar que l'existència de l'organització etarra «els dóna vots, sobretot de l'Ebre per avall i alguns de l'Ebre cap a dalt». Fins i tot es va mostrar convençut que el PP vol que «HB tregui un munt de vots» per tal que el PNB no els aconsegueixi. Sense referències directes al Govern de José María Aznar pel que a la independència es refereix, Arzalluz va assegurar que la resposta als qui «amenacen una altra vegada amb els tancs» ha de ser de «diàleg, respecte mutu i consultar el poble».

El president penebista va insistir amb la consulta d'autodeterminació que pretén convocar el lehendakari, Juan José Ibarretxe, assegurant que els qui s'oposen a ella «no tindran drets, si s'anomenen demòcrates, a impedir-ho». Però Arzalluz també va reconèixer que la derrota de la pretensió soberanista l'obligaria a admetre que Euskadi continuï sent part de l'Estat espanyol. «Això només es fa consultant el poble», va dir, i no «imposant una voluntat», perquè «ningú no ignora que això que s'anomena Espanya s'ha fet a cop d'espasa». «El poble haurà de decidir el que vol ser, i no cap espasa», va sentenciar.