Després de tres hores de debat, el ple del Congrés dels Diputats
va aprovar l'última redacció de la reforma de la Llei de partits
polítics amb 304 vots, és a dir, el 95 per cent dels diputats. El
projecte va rebre el suport de PP, PSOE, CiU, Coalició Canària (CC)
i Partit Andalusista, que finalment va aprovar el text després que
es rebutjassin les esmenes parcials de PNB, IU i Grup Mixt. El
president del Govern, José María Aznar, va qualificar d'«expressió
democràtica impecable» la llei. «Que un 93 per cent del Congrés
dels Diputats estigui a favor d'una Llei de partits que consisteix
a dir que un partit que doni suport als terroristes, que sigui
còmplice dels terroristes, que sostengui els terroristes, pot ser
declarat fora de la llei és una expressió democràtica impecable»,
va dir Aznar.
Després de l'acord aconseguit entre PP i PSOE i la posterior
admissió de les esmenes de nacionalistes catalans i socialistes, el
text ha aconseguit un suport gairebé total de la Cambra, per la
qual cosa serà remès al Senat per ser aprovat de manera definitiva
aquest mateix mes. Això no obstant, els nacionalistes catalans van
mantenir la seva discrepància en el fet que una majoria
parlamentària pugui promoure el procés d'il·legalització d'una
força política. En contra de la reforma proposada pel Govern es van
mantenir Izquierda Unida, PNB i gairebé tot el Grup Mixt, a
excepció del Partit Andalusista; en total 16 vots oposats al
projecte de reforma.
En el debat anterior a la votació, el ponent del PNB, Josu
Erkoreka, es va queixar que cap de les seves 56 esmenes parcials no
hagin estat acceptades. «Els patriotes de la Constitució han
decidit fer un pas que no té cobertura en la nostra Constitució»,
va criticar assenyalant PP i PSOE. Mentrestant, Luis Carlos Rejón,
portaveu de Justícia d'IU, va afirmar que la pretensió
d'il·legalitzar Batasuna «és un camí equivocat i estèril, com ja
deia el mateix José María Aznar el 1996. Jo preferesc derrotar els
assassins a les urnes, com va dir Dolores Ibárruri el 1936», va
subratllar. En resposta, el secretari general del PP, Javier
Arenas, va destacar que la nova llei no trenca, sinó que
desenvolupa el consens constitucional, ja que de fet s'han admès
prop de vuitanta esmenes. A més, va rebutjar que la nova llei pugui
generar més crispació al País Basc. «Més fractura encara, quan hi
ha persones que no poden pensar ni viure tranquils en la seva
societat?», es va preguntar.
El dirigent del PP va agrair l'actitud dels grups de l'oposició
que han acabat pactant el text definitiu, i va tenir paraules
especials de felicitació per al ministre de Justícia, Àngel Acebes,
de qui va dir que ha fet un treball pulcre per millorar l'Estat de
Dret». Des del PSOE, el seu portaveu a la Comissió Constitucional,
Diego López Garrido, va destacar que la llei resultant és
«garantista» i s'emmarca en la cultura europea davant la violència
i el racisme. Els socialistes esperen que la norma serveixi per
desterrar la violència verbal que hi ha en molts municipis bascos,
per la qual cosa, al seu parer, aquesta és una mesura també per
millorar la vida pública i democràtica d'aquest Estat, i en concret
d'algunes institucions públiques del País Basc.
També el ponent de CiU, el democristià Manel Silva, va confirmar
el seu suport a la llei perquè amb la seva nova redacció «ha
canviat» i «respon als principis de defensa de l'Estat de Dret».
Una vegada aprovada la llei al Congrés, la norma serà remesa avui
al Senat. El procediment d'urgència estableix que el Senat disposa
de 20 dies naturals per tramitar-la, que serà debatuda en ple el
pròxim 25 de juny. Si no sofreix modificacions al Senat, podria
entrar en vigor a finals de juny. En cas de no ser així, si és
acceptada alguna de les esmenes presentades pels grups
parlamentaris, el text tornaria un altre pic al Congrés, on seria
sotmesa a una nova votació el mes de juliol.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.