Punts més rellevants de la pastoral dels bisbes bascs

•Condemna a ETA «La duríssima violència d'ETA no ofereix aparences raonables de cancel·lar-se pròximament. En comunicats recents anuncien el seu propòsit de mantenir-la. De fet la seva pràctica subsisteix en diverses de les seves formes: assassinats, extorsions, amenaces... Són molts els motius pels quals reiteram una vegada més que ETA ha de desaparèixer, amb tota la seva constel·lació de violència. Viola greument el dret a la vida, a la integritat física i a la seguretat personal. (...) Constitueix, en fi, un fortíssim obstacle perquè els desacords polítics existents en la nostra societat es plantegin correctament i s'abordin serenament. (...) Totes les persones i grups socials i polítics sense excepció tenim l'obligació moral de definir-nos netament davant ETA».

•Llibertat política «Dins del variat espectre de les víctimes potencials d'ETA, són últimament els regidors del PP i del PSOE els qui es troben en el punt de mira dels seus atemptats. Tal fenomen resulta particularment greu perquè és un atac directe a la democràcia. (...) Tots hem de preguntar-nos si som prou sensibles al drama que ells i les seves famílies pateixen».

•Drets humans «Ni tan sols els majors malfactors poden ser objecte, per exemple, de maltractaments i, menys encara, de l'aplicació de la tortura. El Concili Vat. II és taxatiu en aquest punt (cfr.GS 27). Legisladors, governants, jutges i Forces de Seguretat han de mantenir en aquest punt una cura sempre diligent. Resulta preocupant sentir veus autoritzades de persones i organismes (Amnistia Internacional, Gest per la Pau) que asseguren que no sempre es respecten aquests límits que mai no haurien de ser franquejats».

•Respecte a les identidats «Tots els sondeigs revelen amb obstinada estabilitat la coexistència d'identitats nacionals totalment o parcialment contraposades i de vegades conflictives. Uns se senten 'només bascos'; d'altres, 'només espanyols'; d'altres, 'més bascos que espanyols'; d'altres, 'més espanyols que bascos'; d'altres, en fi, 'igualment bascos i espanyols'. Tots són ciutadans de ple dret en aquesta comunitat i han de ser respectats com a tals. Aquesta pluralitat conflictiva d'identitats està reclamant la troballa d'una fórmula de convivència en la qual cada un dels grups moderi les seves legítimes aspiracions polítiques en nom d'una pau social que és un valor notablement més preciós i necessari que l'impossible compliment de totes les aspiracions de tots els grups».

•La pau «Els governs de Madrid i Vitòria, els partits polítics i els mitjans de comunicació social poden amb les seves paraules o les seves accions atiar o desactivar el conflicte. Algunes decisions de govern, determinades declaracions de polítics, certes intervencions en mitjans, afavoreixen més la radicalització que la concertació». (...) «Ni l'aspiració sobiranista, ni l'adhesió a un major o menor autogovern, ni la preferència per una integració més o menys estreta a l'Estat espanyol són, en principi, per l'Església, 'dogmes polítics' que requereixen un assentiment incondicional». (...) «Optar per la pau comporta per a cada una de les opcions polítiques una disposició a retallar el 'meu projecte' de país perquè pugui sorgir en l'intercanvi 'el nostre' projecte compartit. Cada partit té dret a mantenir i defensar les seves propostes, però ha de sotmetre-les en cada moment al bé superior de la pau». (...)

•Trets culturals «Ningú no ha de subestimar els senyals peculiars d'aquest país, com són, entre altres, la llengua i la cultura, ni alimentar en el seu esperit la sospita que la connivència amb el terrorisme és, almenys de manera latent, al cor d'un nacionalista».

•Batasuna «El Govern espanyol, amb el suport d'altres formacions polítiques, s'ha proposat fermament la reforma de la llei de partits. (...) Ens preocupen com a pastors algunes conseqüències tèrboles que preveim com sòlidament probables i que, siguin quines siguin les relacions existents entre Batasuna i ETA, haurien de ser evitades. Les nostres preocupacions no són només nostres. Són compartides per un percentatge majoritari de ciutadans de diverses tendències polítiques, encomanats al nostre servei pastoral. La convivència, ja greument alterada, no sofriria potser un deteriorament major en els nostres pobles i ciutats? Probablement la divisió i la confrontació cívica s'aguditzarien. No veim com un clima social així pot afectar favorablement la seguretat dels més febles: els amenaçats. Més aviat ens temem que tal seguretat es torni, lamentablement, més precària».