El Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó va acusar
ahir el batle de Ponferrada, Ismael Àlvarez, del Partit Popular,
per un delicte d'assetjament sexual a la regidor Nevenka Fernández,
després d'un judici marcat per la polèmica davant de l'actuació del
primer fiscal que es va fer càrrec del cas. La sentència fixa una
pena de nou mesos de multa de 24 euros diaris i una indemnització a
la víctima de 12 milions d'euros (uns dos milions de pessetes).
Després de conèixer-se la sentència, Ismael Àlvarez, que va tornar
a declarar-se innocent, va dimitir de tots els seus càrrecs «per
afecte al PP». PSOE i associacions de dones, satisfets amb la
condemna, creuen que la multa és ridícula. El batle de Ponferrada
resultà condemnat amb els vots de dos dels tres magistrats que
jutjaven el cas. El tercer, Antonio Martínez Villanueva, va emetre
un vot particular com a partidari de l'absolució del batle, perquè
troba que hi ha contradiccions de la jove en detalls que considera
transcendents.
El delicte d'assetjament sexual és el que es comet quan se
sol·liciten favors sexuals per a si o per a un tercer fent valer
una situació de superioritat laboral, docent o anàloga, amb
l'anunci exprés o tàcit de causar a la víctima un mal relacionat
amb les expectatives que tengui la víctima de l'esmentada relació.
El procés es va iniciar el passat 29 d'abril amb l'interrogatori a
Ismael Àlvarez, que va negar totes les acusacions i fins i tot va
arribar a dir que la perseguidora era ella. El batle va atribuir la
querella a una possible revenja de la jove. La parella va començar
una relació sentimental l'any 1999, quan va morir l'esposa del
batle, encara que les parts no coincideixen en la data del
trencament. L'any 2000 Nevenka Fernández va abandonar l'Ajuntament
amb una baixa per depressió i el 26 de març del 2001 va anunciar en
roda de premsa la presentació d'una querella contra el batle per
assetjament sexual, com també l'abandonament de la regidoria.
El procés judicial va tenir el seu escàndol particular
protagonitzat pel primer fiscal que es va fer càrrec del cas, José
Luis García Ancos, que, durant l'interrogatori a la regidor va
arribar a comparar el seu estatus amb el de les caixeres
d'Hipercor. García Ancos va ser retirat del cas i substituït per
Gregorio Segurado. Durant les conclusions, tant la Fiscalia com
l'acusació particular donaren molta d'importància a la prova
pericial, en la qual cinc especialistes en psiquiatria i psicologia
coincidiren que la denunciant «no fabulaba» quan va presentar la
querella i que els seus símptomes eren clarament els d'una persona
que s'havia vist acorralada.
Després de la sentència, Ismael Àlvarez va anunciar la dimissió
de tots els seus càrrecs polítics, tant a l'Ajuntament com a les
Corts castellanes, on és procurador i a Caja España, on és
conseller. «He estat víctima d'una campanya de linxament i abandon
els meus càrrecs per l'afecte que tenc cap al PP», va afirmar. El
batle va insistir en la seva innocència i es va mostrar molt
contrariat per la seva condemna, ja que segons el seu parer, «no hi
pot haver proves en contra» perquè «no vaig cometre cap delicte».
El principal partit de l'oposició i les associacions de dones
criticaren la pena imposada per irrisòria i descoratjadora per a
les víctimes d'assetjament sexual. «És sorprenent que en aquest
país sigui tan barat acorralar una dona», va afirmar la secretària
d'Igualtat del PSOE, Micaela Navarro.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.