Aznar contradiu el Suprem i diu que el «Gora ETA» és terrorisme

Acebes també creu que l'apologia es pot perseguir fora de l'Estat

AgènciesPalma29/05/02 0:00

La decisió del Tribunal Suprem de retirar la querella presentada per la Fiscalia general de l'Estat contra el líder de Batasuna, Arnaldo Otegi, per cridar «Gora ETA» en un míting duit a terme a França ha obert una nova polèmica jurídica. El president del Govern, José María Aznar, i el ministre de Justícia, Àngel Acebes, van contradir ahir l'Alt Tribunal en afirmar que l'enaltiment del terrorisme està tipificat com a delicte de terrorisme després de la reforma del Codi Penal «amb absoluta claredat i nitidesa», va dir el ministre. El Suprem va decidir dilluns arxivar la querella presentada contra el portaveu de Batasuna per cridar «Gora ETA» al tancament d'un míting realitzat per la coalició abertzale el passat 30 de març a la localitat francesa de San Juan de Luz. El tribunal manté que l'apologia del terrorisme no està tipificada com a terrorisme i, per tant, no pot ser penada per la justícia espanyola fora de les fronteres estatals.

Per contra, el president del Govern va recordar ahir que l'apologia del terrorisme és considerada pel Codi Penal espanyol com un delicte de terrorisme i no d'opinió. Després de la Cimera OTAN-Rússia que tingué lloc a la base aèria de Pratica di Mare, a Roma, Aznar va recordar inicialment el seu costum de no comentar mai les decisions dels tribunals, «encara que no les comparteixi», i va acabar afegint que «és difícil la lluita contra el terrorisme, més del que alguns es pensen, en tots els sentits».

El president es preguntà «com puc jo explicar a una víctima del terrorisme que la legislació espanyola estableix com a delicte de terrorisme l'exaltació del terrorisme» i que «després hi hagi una interpretació judicial que ho consideri un delicte d'opinió». En la mateixa línia, el ministre de Justícia va assegurar ahir que enaltir els que cometen atemptats constitueix un delicte terrorista, segons recull «amb absoluta claredat i nitidesa» el Codi Penal després que fos modificat l'any 2000. «No és un problema d'interpretació, o està dins dels delictes de terrorisme o no hi està, i en aquest cas hi és», va afirmar amb rotunditat.

Encara que va respectar la decisió del Suprem, Acebes no va dubtar a discrepar de la interpretació del tribunal. Segons va dir, és un error considerar que només és terrorista qui és en un comando operatiu que posa la bomba o dispara, «ja que qui el finança, qui li proporciona membres o amb la seva actitud genera terror o por» és terrorista, «com va recollir el Codi Penal». «A mi em sembla que aquells que reten homenatges, que criden 'visca', que reparteixen en els seus actes les banderes i les amenaces de terroristes, que tenen al seu partit polític centenars de membres dels comandos operatius, són també terroristes», argumentà. El president del grup popular al Parlament basc, Jaime Mayor Oreja, va afirmar que aquesta decisió justifica la necessitat que existeixi una via diferent a la penal, referint-se a la llei de partits.