La proposta de Jordi Pujol de «revisar la situació de Catalunya»
i «tornar a l'anterior al 1714, de cosobirania o sobirania
compartida», ha estat ben rebuda entre els historiadors mallorquins
de tarannà més nacionalista. «Implicaria una concepció
definitivament plurinacional de l'Estat espanyol», considera el
professor de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Antoni
Marimon. El cert és que la demanda del president català no és nova.
En el debat sobre l'Estat de les autonomies, l'11 de març de 1997,
Pujol va recordar que, fins al 1714, el respecte dels pobles
d'Espanya es va formalitzar en «una sobirania compartida i
limitada, però real», i va demanar el retorn a aquesta relació,
afirmant que Espanya havia constituït en el passat «una diversitat
de pobles, que no són ni 17, ni 19» (en referència a les
autonomies).
És aquí on rau la principal diferència entre el missatge de
Pujol i les propostes de federalisme simètric, que donen la mateixa
capacitat de decisió a totes les comunitats. «Significaria superar
l'Estat de les Autonomies», diu Marimon, que admet que Pujol demana
per a Catalunya, però que «els arguments que defensa per recuperar
aquesta sobirania perduda són vàlids per a tots els territoris de
la Corona d'Aragó», una estructura que va existir des del 1134 fins
al 1715 i que posteriorment s'ha pres de manera periòdica com un
referent des d'àmbits nacionalistes o republicanistes.
Un altre historiador de la UIB, Sebastià Serra, veu
difícil que a les Balears és pugui vehicular el discurs de Pujol,
perquè «encara estem en el nivell d'enfortiment de les estructures
de cada Illa i entre les Illes». Pel que fa a la possibilitat que
la proposta nacionalista de Pujol arreli a Mallorca, el professor
posa en dubte que «la majoria de ciutadans d'aquí estiguin
interessats en aquest debat». Amb tot, «si féssim aquest imaginari
històric, sense el Decret de Nova Planta hi hauria més
possibilitats d'autogovern». Pel seu col·lega Antoni Marimon,
l'assumpció de la sobirania compartida suposaria una nou marc de
distribució de competències en què les Balears, per exemple,
podrien tenir més capacitat de decisió sobre la seva economia o
sobre la seva cultura.
«Es podria establir un sistema de concert econòmic que seria
molt favorable per a les Balears i, per altra banda, una major
autonomia contribuiria a preservar la cultura autòctona», apunta
Marimon. Sovint, des de l'òptica nacionalista, l'Estat de les
Autonomies es demostra ineficaç per assolir aquestes fites i, fins
i tot, es critica que sigui emprat per implementar polítiques amb
una forta càrrega centralista. El mateix Pujol admet, però, que la
revisió del grau d'autonomia català s'hauria d'actualitzar respecte
al segle XVIII. I és que en la situació actual també s'ha de tenir
en compte l'existència d'una Unió Europea que ha anat mossegant
sobirania dels Estats i ha prioritzat el principi de
subsidiaritat.
«Quan es parla de l'Europa dels Pobles, poden tenir-hi cabuda
fórmules federals, confederals o de sobirania compartida», afirma
Sebastià Serra, «però no és sinó un debat molt incipient». A
diferència de Catalunya, on el debat sobre l'autogovern centra gran
part de l'actualitat política, a la resta de territoris de l'antiga
Corona d'Aragó la situació és diferent. Si a les Balears
l'acceptació de la reivindicació de Pujol planteja dubtes, a
l'Aragó «tampoc no sembla que el tema nacional estigui clar» i «al
País Valencià el debat polític i el cultural denoten una gran
divisió», conclou Sebastià Serra.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.