El TS arxiva la querella contra els jutges que instruïren el cas Temple

TW
0

El magistrat del Tribunal Suprem Julián Sánchez Melgar proposà l'arxivament de la querella per prevaricació presentada per la Fiscalia contra els tres jutges de la Secció Quarta de l'Audiència Nacional, Carlos Cezón, Carlos Ollero i Juan José López Ortega, pel fet de deixar en llibertat sota fiança, el mes de desembre passat, el presumpte narcotraficant Carlos Ruiz Santamaría, àlies «El Negro», que aprofità per fugir.

En un acte de 29 folis, fet públic ahir, el jutge Sánchez Melgar, instructor de la querella, afirma que no hi ha indicis que els tres jutges cometessin delicte de prevaricació dolosa "dictar una resolució injusta expressament" ni culposa "dictar resolució injusta per imprudència greu o negligència inexcusable", com tampoc que obtinguessin un benefici econòmic de la seva decisió. Per això, va destacar que l'error que cometeren excarcerant el Negro es pot sancionar per la via disciplinària.

Sánchez Melgar va donar per conclòs el sumari i presenta la seva proposta a la Sala Penal del Tribunal Suprem, fent constar que «no és adequant dictar acte de processament, com a presumptes autors d'un delicte de prevaricació judicial» contra els tres jutges de la Secció Quarta, en contra d'allò que expressament, i tres vegades, va sol·licitar la Fiscalia del Suprem. El fiscal i les defenses dels querellats poden presentar un recurs de reforma contra l'acte, que resoldrà el mateix instructor, segons fonts jurídiques.

La decisió final sobre l'arxivament o el processament dels tres jutges correspondrà al Tribunal de la Sala Segona del Suprem, que va admetre a tràmit la querella, format pel seu president, Luis Román Puerta, i pels magistrats Enrique Bacigalupo, Joaquín Delgado, Perfecto Andrés Ibáñez i José Ramón Soriano. Segons Sánchez Melgar, les mesures cautelars que la Secció Quarta va imposar a Ruiz Santamaría per quedar en llibertat foren «insuficients» i constituïren realment una decisió judicial «injusta i desencertada», ja que la fiança "de 5 milions de pessetes" era «molt exigua» per contenir el risc de fuga, d'acord amb el potencial econòmic del processat, que tenia cinc despatxos d'advocats per defensar-se. L'instructor creu que la querella de la Fiscalia «resultava raonable», però, després de la investigació, no aprecia indicis de delicte.