AgènciesPalma09/05/02 0:00
TW
0

El Govern presentà ahir un recurs d'inconstitucionalitat contra els pressuposts bascos. Per contra, renuncià a demanar la suspensió dels comptes públics per evitar una «complexa situació jurídica». El portaveu de l'Executiu autonòmic, Josu Jon Imaz, acusà Govern i PP d'obstaculitzar amb aquesta mesura el desenvolupament de la societat basca. La polèmica sobre els pressuposts bascos, després de la seva més que difícil aprovació, està ara molt lluny de tancar-se. El recurs que ha presentat el Govern assegura que el Parlament basc va donar llum verda a «una llei innominada» que «se superposa, sense cap criteri, al règim pressupostari prorrogat l'1 de gener del 2002». Aquesta pròrroga va entrar en vigor en no aprovar-se els comptes públics abans que finalitzàs l'any passat.

L'aprovació dels pressuposts va arribar el 23 de gener, després de diverses suspensions dels plens en què havien de debatre's els pressuposts per l'absència dels diputats de PP, PSE i Batasuna, quan els parlamentaris abertzales van decidir abstenir-se i permetre així el quòrum. Però els membres de Batasuna només es van abstenir en algunes de les partides, amb la qual cosa es varen aprovar uns pressuposts mutilats. El Govern, en el seu recurs, recorda precisament que aquests pressuposts no consten de partides íntegres, i recorda que anteriors sentències del Tribunal Constitucional han considerat al marge de la llei els pressuposts incomplets. Això no obstant, l'Executiu no sol·licitarà la suspensió prevista en la Constitució per evitar «la complexa situació jurídica que per a l'Administració Autònoma Basca es derivaria».

Per la seva banda, el lehendakari, Juan José Ibarretxe, acusà ahir el president del Govern central, José María Aznar, d'intentar «allunyar Euskadi de Espanya» amb el seu «caràcter autoritari i no dialogant». Al seu parer, amb actituds com la de recórrer els Pressupostos bascos del 2002 davant del Tribunal Constitucional, es pretén «posar pals a les rodes» i «crispar el país». Per aquesta causa, durant la seva participació a la presentació de la Corporació tecnològica Tecnalia, desenvolupada ahir a Bilbao, afirmà que el País Basc «mai» no formarà part d'un «projecte comú amb Espanya» si no se li demostra respecte. «Jo seguesc apostant per un projecte de convivència entre Euskadi i Espanya», sentencià.