ETA fa esclatar 30 quilos d'explosius davant la casa de la mare de Delclaux

Una telefonada d'avís sobre la posició del cotxe bomba a Getxo va evitar que hi hagués víctimes

Efectius de l'Ertzaintza, bombers i servicis sanitaris en el lloc de l'explosió.

TW
0

ETA va fer explotar ahir un cotxe bomba, carregat amb una quantitat aproximada de trenta quilograms d'explosius, davant del domicili a Getxo (Biscaia) de la mare de Cosme Delclaux, advocat que va romandre segrestat per ETA entre l'11 de novembre del 1996 i l'1 de juliol del 1997. L'atemptat, que no va causar danys personals, tingué lloc nou dies abans de l'inici del judici que es farà a l'Audiència Nacional pel segrest de Delclaux i un dia després que el Govern ha aprovat el projecte de reforma de la Llei de partits, l'objectiu del qual és la il·legalització de Batasuna.

Amb el d'ahir, són quatre els cotxes bomba col·locats per ETA a la mateixa zona de Getxo, un barri residencial on viuen nombrosos ciutadans pertanyents al món de l'empresariat, les finances i la política. A més, és el segon que explota devora d'un habitatge propietat de la família Delclaux. Es tracta del segon cotxe bomba que fa esclatar ETA des del començament d'any. L'anterior va ser el 12 de gener, en el primer atemptat que va cometre la banda terrorista el 2002. El cotxe en el qual els terroristes col·locaren l'artefacte, un Ford Fiesta granat amb plaques falses i que havia estat sostret a Lekeitio (Biscaia) el passat dia 11 d'abril, va explotar al carrer Manuel María de Smith i va causar greus destrosses al xalet on resideix la mare de Cosme Delclaux i danys importants en dos edificis d'habitatges, sobretot a les façanes, finestres i persianes.

L'atemptat no va causar danys personals, si bé dues persones hagueren de ser ateses per una crisi nerviosa i una altra per problemes de cor, però cap no va necessitar un trasllat a un centre sanitari. Cap a les 13.30 hores, es va rebre una telefonada a la DYA en la qual un individu anunciava en nom d'ETA la col·locació d'un cotxe bomba al número 14 del carrer Manuel María Smith, i que explotaria a les 14.05 h. Finalment, l'explosió es va registrar deu minuts després de l'hora anunciada. L'Ertzaintza va tenir temps per acordonar la zona i per alertar els residents, però no per desactivar l'artefacte, que va esclatar quan arribava la Unitat de Desactivació d'aquest cos al lloc de l'avís.

A causa de la falta de temps, els veïns dels habitatges del carrer on es produí lloc l'atemptat s'hagueren de refugiar als garatges dels seus edificis per fugir dels efectes de l'explosió, cosa que els va permetre sortir-ne il·lesos. Quatre hores després de l'explosió, l'Ertzaintza va obrir parcialment el cordó de seguretat i va permetre el pas al lloc de l'explosió només als veïns dels immobles afectats. El batle de Getxo, Iñaki Zarraoa, va indicar que els danys materials han estat «més escassos» que les altres dues vegades que ETA ha atemptat amb cotxe bomba a la mateixa zona els dos darrers anys, a causa de «la potència més petita de la bomba».

Va informar també que els tècnics estan analitzant les estructures de les cases per saber si han resultat afectades i que aquest mateix cap de setmana s'obrirà una oficina als locals de la Policia Municipal perquè els veïns hi presentin les seves denúncies i s'agilitin, així, els tràmits administratius necessaris per reparar els desperfectes. L'Ertzaintza va obrir ahir una altra oficina amb la mateixa finalitat. El vehicle estava col·locat al mateix carrer on va esclatar un altre cotxe bomba el juny del 2000. En aquella ocasió, els terroristes l'aparcaren en el número 14 i ahir estava estacionat davant del 16, en una zona «més oberta, cosa que ha evitat que es produïssin tants de danys com el darrer pic», segons Zarraoa. La Junta de Portaveus de l'Ajuntament de Getxo es va reunir ahir i condemnà l'atemptat.

Condemna  
El portaveu del Govern basc, Josu Jon Imaz, va condemnar ahir amb «fermesa» l'atemptat comès ahir a Getxo i va mostrar la seva solidaritat amb les persones afectades. Imaz va constatar que ETA «s'està acarnissant especialment» amb aquest municipi biscaí, però es va mostrar convençut que els veïns, igual que la societat basca, «reaccionaran amb fermesa i indignació, però també amb serenitat».