TW
0

El parlamentari de Batasuna Jon Salaberria utilitzà ahir la Cambra autonòmica per assegurar que la lluita de la banda terrorista ETA «no respon a la voluntat d'imposar idees sinó a la defensa de drets legítims que té el poble basc». A la indignació de tots els partits democràtics, cal sumar el treball de la Fiscalia General de l'Estat, que ja estudia si aquestes paraules poden constituir un delicte d'apologia del terrorisme. La parlamentària de Batasuna Jone Goirizelaia es va escudar en la immunitat que dóna la Cambra per afirmar que no és possible actuar legalment contra els abertzales per aquest assumpte.

Salaberria va aprofitar la seva intervenció al Parlament basc, durant el debat d'una iniciativa relativa a la supressió de l'insubmissió com a delicte, cosa que va aprovar dijous el Congrés dels Diputats, per donar la seva visió del terrorisme d'ETA, que en la seva opinió no cerca imposar idees, com asseguren tots els partits democràtics, sinó defensar «drets legítims que té el poble basc». «Desvirtuant la naturalesa del conflicte no hi ha manera de buscar solucions», digué entre els esbroncs de tots els grups polítics representats al Parlament de Vitòria.

Però les protestes de constitucionalistes i nacionalistes no li van impedir de continuar; va argumentar que «la lluita armada de l'IRA» es va detenir quan el Govern britànic va reconèixer el dret d'autodeterminació irlandès, i va acusar la Guàrdia Civil de ser els qui imposen les armes, ja que «roman a Euskal Herria des de molt abans que ETA existís».

Salaberria  
Jon Salaberria ja fou condemnat el desembre de 1997 a un any de presó per ser el responsable dels «comandos Y» de suport a ETA per desordres públics comesos a la localitat guipuscoana d'Ordizia entre gener i maig de 1995, encara que eludí la presó en depositar una fiança de 5 milions de pessetes. El jutge considerà provada la seva participació en dos actes vandàlics. En 1996 tornà a ser detingut trencant la condicional.