AgènciesPalma09/04/02 0:00
TW
0

El BBVA va negar ahir haver pagat l'impost revolucionari a ETA o haver finançat partits polítics espanyols amb els diners dels seus comptes secrets, en contra del que s'ha publicat en els darrers dies en diversos mitjans de comunicació. L'únic finançament de caràcter polític que admet haver realitzat l'entitat és el de la campanya electoral d'Hugo Chávez a Veneçuela, on la legislació ho permet, mentre que nega haver fet el mateix amb Fujimori a Perú, una possibilitat que investiga el jutge Garzón. El banc no només nega que s'hagin destinat els doblers dels comptes opacs a realitzar pagaments il·lícits, sinó també que el Govern en conegués l'existència abans que es produís la fusió entre BBV i Argentaria i utilitzàs aquest coneixement per interferir en la gestió o pressionar per precipitar la fusió.

«BBVA ha estat, és i serà un projecte professional i no ha hagut interferències polítiques ni en la seva creació, ni en la seva gestió. Lamentam qualsevol utilització política d'aquest tema», va indicar un portaveu del banc, afegint que és «totalment fals» que el Govern tingués coneixement de l'existència de l'esmentat entramat secret abans de la creació del BBVA, com ho han desmentit el mateix expresident Emilio Ybarra i el Govern. El banc titlla aquestes versions «d'autèntica ciència ficció amb les quals s'està intentant polititzar el tema».

La primera informació sobre aquests comptes la realitzaren els presidents Emilio Ybarra i Francisco González al governador del Banc d'Espanya, Jaime Caruana, el 19 de gener del 2001, segons consta en l'informe sobre la inspecció efectuada pel Banc d'Espanya a l'entitat abans de decidir incoar expedient administratiu. El desembre d'aquest mateix any, Ybarra i el llavors conseller delegat, Pedro Luis Uriarte, van dimitir dels seus càrrecs abans del previst. El director de Comunicació i Imatge del BBVA, Javier Ayuso, no va voler pronunciar-se ahir respecte de si el Banc d'Espanya va forçar aquestes dimissions en conèixer l'existència dels 22 fons de pensions a nom de 22 consellers i alts càrrecs amb diners procedents dels comptes secrets.

L'entitat ha insistit des que es va conèixer l'expedient del Banc d'Espanya en la qual els fons dipositats en els comptes no es van destinar a pagar l'impost revolucionari d'ETA. «Dels fets objecte de l'expedient no es dedueix que s'hagin destinat fons al pagament d'activitats il·lícites i, en cap cas, a activitats relacionades, directament o directament, amb el terrorisme. Dit en altres paraules, no s'ha pagat l'impost revolucionari», va afirmar Ayuso. El banc va actuar «amb total correcció en defensa dels interessos dels seus accionistes i clients, amb promptitud, discreció» i col·laborant amb el Banc d'Espanya, segons el portaveu.

Ayuso va desmentir que els fons s'hagin utilitzat per pagar el PSOE o el PP, i va aclarir que l'únic pagament a partits polítics es va realitzar a la campanya electoral d'Hugo Chávez, l'actual president de Veneçuela, país en el qual es permet el finançament de campanyes electorals. «S'ha vist molt clarament que s'han destinat doblers només a un pagament a un partit polític, a una campanya electoral a Veneçuela». Segons les informacions publicades, Chávez va rebre 1'5 milions de dòlars el desembre de 1998. El portaveu de l'entitat nega que s'hagi finançat amb els fons opacs cap campanya electoral de l'expresident Fujimori a Perú.

El PP refusa la creació d'una comissió parlamentària  
El Partit Popular refusa la creació d'una comissió parlamentària d'investigació sobre el cas BBVA perquè considera que és un assumpte privat, sense implicacions polítiques. Malgrat tot, el PSOE va reiterar ahir la seva petició, afirmant que tant en la fusió de BBV i Argentaria com en la posterior configuració del consell d'administració de l'entitat resultant «no passaren coses normals». Izquierda Unida i el Grup Mixt també sol·licitaren la creació de la comissió d'investigació.