TW
0

La Secció Segona de la Sala Penal de l'Audiència Nacional va condemnar ahir a tretze anys de presó l'exdirigent etarra José Javier Arizcuren Ruiz, Kantauri, per un delicte contra la Corona en grau de conspiració, per la seva participació en l'intent d'atemptat contra el rei, comès el 1995 a Palma. Es tracta de la primera sentència dictada a Espanya contra Kantauri des que va ser entregat, temporalment, per França per ser jutjat per aquesta i dues causes més. L'últim dels seus judicis ha estat fixat per a dijous vinent, dia 11, és per això que a partir d'aquest dia podrà ser tornat a França per tal que continuï complint la condemna que li va ser imposada al país veí fins al 2025.

El Tribunal el va condemnar ahir a 13 anys de presó i multa de dotze mesos a raó d'1'20 euros diaris per un delicte contra la Corona en grau de conspiració i un altre continuat de falsificació de document oficial. En aquest sentit, la sentència explica que el condemna per conspiració perquè «el pla nuclear estava tramat per ser executat en el moment que els ja condemnats tinguessin preparada una fugida, fet que, quan van ser detinguts, encara no havien perfeccionat, per això no es va iniciar l'execució del delicte de resultat material en sentit tècnic, ni els actes en joc van posar en risc immediat la vida del rei».

La sentència considera provat que la tardor de 1993, Kantauri, llavors responsable de l'aparell militar d'ETA, va entrar en contacte amb Juan José Rego Vidal, que havia estat apartat de l'organització terrorista l'any 1988 i a qui va proposar la possibilitat de portar a terme un atemptat contra el rei. L'agost de l'any sigüent, Rego es va entrevistar novament amb Arizcuren, a qui va dir que si concretaven les distàncies, l'acció es podria realitzar amb un rifle d'alta precisió i amb mira telescòpica. El febrer de 1995, Rego, el seu fill i Arizkuren es reuniren a París i acordaren llogar un vaixell per traslladar-se a Palma, on localitzaren un pis pròxim al lloc on atracava el iot Fortuna.