Ibarretxe comença a veure «signes de normalitat» en la vida política basca

Després d'assistir a la Passió Vivent de la localitat biscaïna de Balmaseda, Ibarretxe va ressaltar com a signes de normalitat l'aprovació de la llei de complements al pressupost de la Comunitat Autònoma i la «important unanimitat» per al nomenament del Defensor del Poble basc o la designació dels membres de diferents organismes públics, com el Tribunal Basc de Comptes Públics o el Consell d'Administració de la radiotelevisió autonòmica EITB.

«És important que anem traslladant a la societat signes de normalitat en el debat parlamentari, que siguem capaços de debatre com a persones i no com a bèsties», va dir, i va assenyalar que un dels factors que «ha contribuït a la normalitat» ha estat el congrés extraordinari dels socialistes bascs. «Hi ha un conjunt de coses que ajuden els processos de normalització en la política i, fonamentalment, més enllà de les posicions de cadascú, tots assumim que com vam viure no podem continuar vivint amb ETA matant i les formacions polítiques pensant i actuant cada un pel nostre costat», va subratllar.

Al seu judici, tant el congrés del PSE com l'obertura de l'escenari parlamentari «són elements que donen pes a un cert optimisme que la societat necessita». Respecte a les declaracions del dimecres del president del Govern, José María Aznar, que va acusar els socialistes d'«haver canviat» la seva política i va considerar que el PP «és ara l'alternativa» a Euskadi, Ibarretxe va reclamar als populars que «aclareixin si estam parlant de combatre la violència d'ETA tots junts o de llançar el nacionalisme democràtic de les institucions basques».

En la seva opinió, l'actitud del PP és «una contradicció», ja que «es comprèn molt malament» traslladar a la societat que es necessita respondre conjuntament a la violència i, a continuació, que els populars «llancin en cara al PSE que per al que realment el volen és per desplaçar al nacionalisme democràtic de les institucions basques». D'altra banda, Ibarretxe va ressaltar que, amb les dades tancades a finals de l'exercici 2001, l'economia basca va registrar un índex de creixement del 3 per cent, «per sobre d'Espanya, França, Itàlia, Regne Unit i altres països europeus». El cap de l'Executiu basc va recordar que quan Espanya va ingressar a la Unió Europea (UE) el 1986 la renda d'Euskadi representava un 80 per cent de la de la UE, mentre que el 2001 s'ha tancat «amb 4 o 5 punts» per sobre de la mitjana de la Unió.

Per altra banda, Atutxa, segons va donar a conèixer ahir el Parlament de Vitòria, enviarà la pròxima setmana un document a la Convenció Europea en el qual es reivindica el paper de les regions en la construcció de la UE i la seva participació en els processos de planificació, decisió i execució de les diferents mesures administratives per millorar l'eficàcia i aprofundir en la proximitat dels ciutadans. En aquest document, Atutxa considera que la UE «no és exclusivament una suma d'estats sinó de pobles».

El PSOE creu que el PNB no abandonarà Lizarra
El secretari d'Organització del PSOE, José Blanco, va assegurar ahir que hi ha una «política perversa» entre el PP i el PNB i que si aquest darrer no abandona definitivament el Pacte de Lizarra és perquè als governs basc i central «els va bé» la seva política de confrontació. Assegura que els únics avenços en la lluita contra ETA que s'ha produït a Espanya des que governa Aznar s'han realitzat gràcies al PSOE. En aquesta línia ha anunciat que estudiaran la proposta d'Elkarri perquè el partit «saluda tots els moviments que contribueixin a aconseguir la pau».